Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

29 d'agost de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Lletres de Campredó II

La Ràdio 

En un altre
àmbit informatiu, la Pilar Rodríguez ha
estat en les darreres  dues dècades la
representant local a diverses emissores de ràdio i al ?Canal 21? de televisió,
com a locutora de programes de varietats i magazines socials. Un altre històric
dels mitjans de comunicació, en Manel
Ramon
(fill del conegut metge José Ramon) passà els seus anys joves al nostre
poble. És el director de la revista quinzenal ?Amposta? i el cap de notícies de
?Ràdio Amposta?, alhora que va estar vinculat molts anys al desaparegut  canal televisiu ?Visió 3?. Mentre que
l?actual rector de la població, Mossèn
Víctor Manel Cardona
, és el director de l?abans esmentat fulletó ?El
Campanar?, corresponsal de ?Catalunya Cristiana?, i ha endegat la primera
emissora de ràdio de la població, ?Ràdio
Soldevila
?, que emet algun programa d?entrevistes i els serveis religiosos
setmanalment.

A Internet

Campredó es
va incorporar al món de les noves tecnologies al setembre del 2000, amb la
pàgina web
www.campredo.altanet.org.
Està estructurada en nombroses seccions, que aporten una informació detallada
sobre aspectes molt diversos de la localitat: la figura i l?obra d?en Francesc
Llop i Marqués, un apartat per promocionar l?obra dels pintors amateurs; un
detallat esment dels diversos estudis que s?han anat fent sobre el patrimoni
històric medieval; descobriment de la literatura local amb historietes basades
en el poble i un racó poètic; diversos dossiers informatius sobre llogarets
naturals de notable valor ecològic com els ullals i marjals de Soldevila, el
món de l?arqueologia representat per la làpida funerària Júlia Nymphidia i les
sitges de can Despax i Soldevila; així com un apartat dedicat al Polígon
Industrial i a la forta empenta que ha demostrat el comerç campredonenc en els
darrers anys, i un altre a la difusió de les associacions locals.

La
recerca històrica i literària

Ens hem de
remuntar a l?any 1983 quan, amb motiu de la inauguració de la nova església, va
aparèixer el primer opuscle sobre els orígens del poble, Campredó, poble i parròquia. Conté un capítol anomenat ?Aproximació
a la història de Campredó?, a càrrec de l?historiador Ramon Miravall, que ens
ha permès conèixer dades interessants sobre la nostra partida. La segona part,
?El simbolisme religiós-litúrgic del nou temple?, fou redactada per l?aleshores
rector del poble Mossèn Joaquim Blanc, que féu cinc cèntims del procés
de construcció i dels valors espirituals i arquitectònics del nou temple. J.
Blanc va ser a la vegada el coordinador del llibre d?en Frederic Diego ?Valors
humans i religiosos a l?ensenyament, i dels diversos llibres d?estudi i
d?homenatge a la figura de l?il·lustre pensador catalanista de Gandesa, Mossèn
Joan Baptista Manyà.

La revista
?Soldevila? va ser la llavor que creà un bon planter de joves interessats en el
fenomen literari. En Marc March
ha realitzat un intens estudi sobre la relació dels Maquis amb les Terres de l?Ebre i el Maestrat,
i va ser coautor del llibre ?Maquis, el puño
que golpeó el franquismo? amb l?historiador de Flix Josep Sánchez Cervelló. També és membre del Comitè organitzador del
Congrés Cabrera (en motiu del 200 aniversari del naixement del famós general
carlista). Una altra de les destacades col·laboradores, la tortosina Pilar
Forés (amb arrels campredonenques) guanyà el premi literari que atorga
l?associació ?Orde de la Cucafera? el 1991, la qual cosa li va permetre la
publicació del llibre ?La Tortosa d?avui i d?antany?.

L?Emigdi
Subirats
va aconseguir els accèssits als premis Enric Bayerri 2004 i 2005
amb els treballs: ?Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d?una ciutat i d?un
temps? i ?La Renaixença del català literari vora l?Ebre 1878-1938?. Forma part de
la Comissió organitzadora del centenari de Joan Cid
i Mulet que se celebrarà el 2007. Amb
?Emili Bonet, escultor, pintor, dissenyador, músic, poeta? va aconseguir el
premi ?La nostra gent? 2002 de recerca biogràfica sobre un personatge del
Montsià. Va presentar les comunicacion ?Lletres Ampostines? i ?Joan Cid i
Mulet? al II Congrés de la Diòcesi de Tortosa el 2006. Va ser també el
coordinador, conjuntament amb la pintora i llicenciada en història de l?art Neus Arasa, del llibre d?història ?Campredó orígens i actualitat? (2002),
en la redacció del qual també hi intervingueren els campredonencs Faustino
Forés i Clara Álvarez, el rector Mossèn Joaquim Blanc, l?arqueòleg Joan Vianney
Arbeloa i l?historiador Josep Eixarch. Consta de dotze capítol i abraça tota la
història de la població, des del món àrab fins als nostres temps. S?inclou
també un interessant catàleg de llibres que parlen de la població.

La Clara Álvarez ha estat l?autora de la
comunicació ?Els noms de les biblioteques de les Terres de l?Ebre?, presentada
al II Congrés de la Diòcesi de Tortosa celebrat a Amposta el 2006.

També hem
de destacar la  publicació del llibre ?El pintor Francesc Llop i Marqués
(1873-1970), vida, obra i època?
de l?escriptor i crític d?art barceloní Joan Basté.
Es tracta d?una detallada monografia artística sobre la figura de l?artista
campredonenc, que es formà en un període molt mogut quant a corrents artístics,
així com decisiu per al cicle sociopolític de la nació catalana.

Finalment,
en Jordi Martí i Monllau és el secretari del Consell de Direcció del
rotatiu ?El Punt?, membre del Consell de redacció de la revista del pensament
?Rels?, així com va realitzar una acurada recerca de les obres de narrativa[1] publicades per autors de
les Terres de l?Ebre, el Matarranya i el Maestrat.

 


[1] ?La narrativa a les comarques centrals dels Països Catalans?,
Recapte (Tortosa: Centre de professors per a la renovació pedagògica, 2000).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!