Emigdi Subirats i Sebastià

LLETRES
DE CAMPREDÓ

Els mitjans de comunicació

L?any 1845
es va fundar el primer periòdic tortosí, ?El Ebro? (setmanari de literatura,
història, teatre, comerç  i indústria).
La premsa de la veïna ciutat va experimentar un notable desenvolupament durant
la segona part del segle XIX i les quatre primeres dècades del XX. La majoria
dels diaris varen agafar un fort caràcter ideològic i esdevingueren una mena de
portaveus d?un partit determinat. Els pobles rurals, en canvi, visqueren
totalment aliens a aquest fenomen, per la qual cosa són ben escasses les línies
publicades sobre Campredó als nombrosos rotatius tortosins. No tenim tampoc cap
constància d?algun escrit publicat per un campredonenc fins a 1936. Tot i això
el 1888 es publicà una historieta sobre ?El
molí de Soldevila?[1], escrita en català i
signada amb el pseudònim Solicrú,
l?autor[2] de la qual podria tenir
relació directa amb el  poble. Mentre que
el 1934 el prestigiós historiador Francesc Carreras i Candi[3] publicà un interessant
article sobre l?etimologia del nom del poble que titulà ?Campredó és Can-redó?.

Els anys
trenta marcaren un punt d?inflexió determinant en donar entrada a la ?veu
rural? als rotatius. La premsa esquerrana va tenir una gran presència a
Campredó. Hem trobat nombrosos articles publicats a ?Lluita? i a menor escala al marcel·linista ?El Pueblo?, que
expliquen les dificultats polítiques del moment i critiquen les deficients
infraestructures que hi havia a la població. Només un d?ells està signat i
justament amb un pseudònim, Democles[4].
Pel seu interès informatiu lamentem que el nostre primer referent periodístic
sigui un ciutadà de qui desconeixem la identitat.

El
franquisme va intentar silenciar la societat. L?aturada informativa va ser
gairebé total. Un exemple clarificador és el fet que a Tortosa no es publicà
cap setmanari fins a l?aparició de ?La Voz del Bajo Ebro? el 1957. Anteriorment
només s?havia publicat la cultural revista ?Gèminis?, que impulsà una generació
literària d?altíssim nivell. A Campredó, el despertament informatiu i literari
no es va produir fins als anys vuitanta, quan sorgiren una sèrie d?iniciatives
que es van anar madurant. Hem tingut un bon nombre de publicacions que han
mostrat tarannàs ideològics i estils periodístic ben diferents, com a viva
mostra d?una societat moderna que s?ha acostumat a escoltar missatges diversos.

La pionera
es va anomenar "El Pont" (1982-83). Era escrita
pels estudiants i els professors del col·legi públic local i tenia un caràcter
evidentment educatiu, per a la qual cosa varen anar recopilant llegendes
populars, redactaren nombroses històries infantils i donaren suport a les
inquietuds de l?alumnat. Varen introduir molts articles en llengua catalana, en
un moment en què encara no era habitual l?ús escrit de la nostra llengua entre
l?alumnat. El director era Joaquim Fuentes, i els coordinadors Manuela Príncep
i Josep Cugat.

També la
Comissió de Festes fa anys que treu el seu ?Butlletí?, orientat  a la informació de les activitats festives,
tot i que ha donat entrada a articles culturals, biogràfics i d?opinió.

La revista
?Soldevila? va aparèixer l’any 1989.
Dirigida per en Marc March, estava lligada a un col·lectiu de joves (Damià
Grau, Emigdi Subirats, Araceli Aguió, Olga Gas, Núria Castells, Gerard March,
Rosa Ripollés, Àngel March, Damià Encontrado i Joana Valldepérez) que
s’entusiasmaren amb la idea d’ajudar a construir un poble amb personalitat
pròpia. Va aconseguir una gran popularitat i nombrosos subscriptors. Val a dir,
que va impulsar els ideals segregacionistes i antitransvasistes, a la vegada
que va publicar nombrosos dossiers informatius sobre els valors culturals i
ecològics de la població (Els Ullals, la làpida funerària Júlia Nimphydia,
l’esport campredonenc, la campanya antiabocador, etc.) o d’interès comarcal
(Les oliveres, No al minitransvasament, La vegueria de l’Ebre, etc). Malgrat els seus tocs polèmics, va estar marcada
fonamentalment per l’intent de culturalització de la societat campredonenca i
la lluita per l’apreciació dels valors propis, així com van fer una clara aposta
per la reivindicació de  la vigència dels
Països Catalans.

Tres anys
després va sortir ?l’Informatiu
Campredonenc?, vinculat al Consell de Barri, que informava sobre la vida
municipal, infraestructures, pessebrisme, vida parroquial, activitats de les associacions,
programa de festes majors, etc. Era una publicació gratuïta que venia a ser una
mena de contraposició a les opinions expressades per ?Soldevila?. Entre els
seus més significatius col·laboradors tingué en Pere Tena, que va ser membre
del Consell de Redacció de la revista ?La Veu dels Jubilats?, que edita el
Casal de la Gent Gran de Tortosa. Les dues publicacions varen compartir algunes
de les seccions i de les col·laboracions. En Faustino Forés amb les seves
?Contalles per a la història d?un poble? ens va donar a conèixer moltes
curiositats de la vida dels anys cinquanta i seixanta. Mossèn Joaquim Blanc
(corresponsal de la publicació ?Catalunya cristiana? i col·laborador de ?La Veu
de l?Ebre? i d?altres de caire religiós ?Catequesi?, ?Vida Diocesana?, etc.) va
fer una interessant recerca costumista que revelà llegendes com la de la
?Taverna Cajetilla?, alhora que reivindicà els valors arqueològics i ecològics
de la partida. El metge Roland Juan era l?encarregat de l?apartat de salut,
alhora que l?Equip directiu del Col·legi Port-rodó i els membres de l?AMPA del
desenvolupament escolar, i Mario Gutiérrez del fet esportiu.

A partir
del 1997, el Grup Local de Pessebristes,
dirigit per en Germán Machí, va editar durant quatre anys un fulletó informatiu,
viu reflex de la dinàmica que pretenien: la culturalització del fet pessebrista
i l’aportació documental. De la seva confecció se n?encarregaren la Clara
Álvarez i en Gerard March (responsable també de confeccionar el Butlletí de
Festes Majors). Varen realitzar una excel·lent dissertació dels valors dels
edificis medievals campredonencs i dels monuments més destacats de la
demarcació tarragonina. En les darreres edicions varen editar un interessant CD
informatiu.

El novembre
del 2000, va aparèixer un únic número de "Jovent", una publicació endegada per un col·lectiu de noies
que volen alçar la veu i opinar sobre allò que passava a la població. Mostraren
les seves inquietuds en diverses seccions: noticiari, foto denúncia,
entrevista, opinió infantil, etc. El mateix mes es va publicar "Campredó 2 mil", un nou butlletí
del Consell Assessor, aquesta volta sota la direcció dels membres de
l’Associació Cultural Soldevila, de caràcter cultural, que pretenia difondre
les activitats literàries, pictòriques, musicals i de defensa del patrimoni
campredonenc. Va tenir continuació amb "Campredó 2 mil u", que pot ser considerada com a una revista
cultural d?alta qualitat.

Al març de
2005 va veure la llum el fulletó ?El
Campanar?, que edita mensualment la parròquia Sant Joan Baptista i que inclu un apartat anomenat "Petjades" dedicat a la història del poble; mentre
que a finals del mateix any es va editar un nou fulletó titulat ?Campredó?, portaveu del Consell de
Barri, de caràcter propagandístic de la feina de govern.

El Grup d?Opinió Soldevila ha anat
publicant durant els darrers anys una cinquantena d?articles a la premsa
comarcal sobre temes referents a la vida social i cultural campredonenca. Un
dels seus membres, l?Emigdi Subirats,
ha tingut una àmplia participació en alguns mitjans de comunicació dels Països
Catalans. La seva tasca periodística va començar el 1884 a la revista ?Som-hi?
de l?Institut de Batxillerat Joaquim Bau, i al Butlletí de la Festa Major. El
1986 va ser el corresponsal local del setmanari ?Ebre Informes?. Tres anys
després fou un dels impulsors de ?Soldevila? i un dels columnistes habituals
del desaparegut rotatiu tarragoní ?Nou Diari?. Fou un actiu col·laborador
literari de la revista ?Cop d?ull? (publicada a Prats de Lluçanès, Osona), de
les publicacions nacionalistes ?Lluita, i ?La Veu de la Terra?, i de l?ecologista
?Terra Viva?. A principis del nou segle va ser membre del Consell de redacció
de ?Campredó dos mil? i ?Campredó dos mil u? i de ?L?Ullal? (fulletó que
editava el sindicat nacionalista Coordinadora obrera sindical a Vic), i
col·laborador de la revista barcelonina "Independència" i del
setmanari ?L?Occidental?. En l?actualitat és crític de literatura ebrenca de la
revista ?Mainhardt? (d?Alcalà de Xivert, Baix Maestrat), columnista del ?Diari
de Tarragona? i ?MesEbre?, col·laborador habitual de la revista ?Amposta?, del setmnari "MesEbre" i del
fulletó ?El Campanar?. Ha escrit
diversos dossiers sobre el patrimoni històric campredonenc per a revistes com
?Ramàs? (Institut d?Estudis del Montsià) i ?Amics dels Castells?. Ha estat el
redactor de la pàgina web campredonenca i col·labora activament amb crítiques
literàries per a la pàgina web
www.llibresebrencs.org.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!