Galeria de poetes a la Tortosa de principis del segle XX

Galeria de Poetes

La vida literària tortosina va gaudir d?un
període especialment daurat durant les primeres dècades del segle XX, gràcies al talent i a la
devoció per les lletres que varen demostrar tenir una llarga llista de literats
i d?historiadors, i al fet que varen disposar d?una plataforma ideal per a la
correcta difusió i engrandiment de la seva obra: l?Ateneu. Des d?aquest centre
de cultura, es realitzà una enorme i lloable tasca divulgadora de l?important
paper a desenvolupar pels escriptors si es volia una societat més culta i
encarada cap al progrés col·lectiu. Val a dir que el centre va donar cabuda a
tota persona que tingués inquietuds literàries, més enllà dels seus ideals i de
la llengua que usés. Tanmateix, els anys 1920 van veure l?esclat d?una nova
generació de poetes que ja mostraren una gran maduresa en el domini de l?idioma
català, a diferència de les generacions anteriors que havien fet ús d?un
llenguatge dialectal molt castellanitzat. Els certàmens poètics anteriorment
analitzats contribuïren notablement a la potenciació de la poesia com a gènere
d?alta vàlua literària, i a millorar la
qualitat dels autors locals. En el mateix camí, gairebé tots els rotatius
comarcals disposaven de les seves seccions poètiques, que gaudien de molts
lectors i que eren usades per poetes consagrats i d?altres de novells per a
difondre les seves composicions, que amb el temps va propiciar que el poeta passés a ser considerat com a un
ideal de persona de cultura.

És un fet evident que els escriptors no
formaven ni de lluny un grup homogeni. Aleshores, la ciutat de Tortosa va
aconseguir aplegar un col·lectiu
literari amb origen, formació, estètica
i interessos força diferents:

– Autors de marcat tarannà conservador i
espanyolista, que mai no abandonaren l?ús del castellà, que veien amb gran
recel qualsevol maniobra catalanitzadora, que consideraven com a separatista.

– Un sector tortosinista molt polititzat,
secessionista en el camp de la llengua i de la identitat.

– Els literats històrics que havien
despuntat a principi de segle.

– Un grup brillant de clergues
lletraferits i de devoció catalanista.

En aquest apartat, no obstant, ens
interessa donar cabuda a una sèrie de conreadors poètics de difícil
enquadrament estètic, els quals no varen realitzar una obra especialment
extensa, al mateix temps que no és gaire coneguda en l?actualitat. Tot i això,
creiem que és absolutament necessari dedicar-los un espai, quant al paper remarcable que varen tenir en l?ús del
català, i en algun dels casos, el seu excel·lent domini poètic. Formen part
d?aquesta heterogènia fornada (quant a edats i afinitats ideològiques), tot i
que dominada per personalitats dedicades a la medicina: en Gerard Vergés i
Zaragoza, en Manuel Vilà, en Lluís Climent, en Secundí Sabaté, en Carles
Sánchez i Pastor, i en Josep Monllaó ?oeLlaonet?.


Gerard Vergés i Zaragoza

Propietari d?una
farmàcia molt coneguda de la ciutat, era germà d?un dels grans artífexs de la
renaixença del català a Tortosa, en Josep Vergés i Zaragoza. Va realitzar una
destacadíssima tasca al servei de la divulgació de la ciència, com a un dels
editors del ?oeBoletín del Laboratorio
Quimioterápico del Ebro
?. La seva altra gran vinculació amb el camp
periodístic fou el seu paper de director de la històrica publicació ?oeLa Santa
Cinta?. Fou igualment un actiu poeta vocacional, que va publicar nombroses
poesies en diferents rotatius locals. Als Jocs Florals de Tortosa de 1928 va
ser guardonat amb el premi que concedia el Banc d?Aragó, pel poema ?oeA l?Ebre?,
un emotiu cant al riu.


Manuel Vilà

Metge de
professió, i especialista contra el paludisme (malaltia que afectava greument
molts indrets de la comarca), va realitzar nombrosos estudis mèdics sobre
aquest tema que va publicar en llengua castellana. En canvi, es descobrí com a
un bon poeta en català des de les pàgines de ?oeLa Veu de Tortosa? i en la seva
una única obra, ?oeQuan l?amor dictava?, que va gaudir d?un pròleg de luxe per
part del gran poeta Apel·les Mestre, el qual li dedicava interessants
comentaris:

Heus aquí l?obra d?un jove tal com concebesc
l?obra d?un jove: incorrecte, fàcil, entusiasta, sincera, gairebé inconscient,
sense petulàncies, sense preocupacions i d?un poeta no afiliat a cap escola-
quina sort! No atret per cap tendència, no subordinat a cap moda.


Lluís Climent

Va ser sens dubte un excel·lent poeta i periodista, vinculat directament al
regionalisme dretà que representava la Lliga Regionalista. Des de les pàgines
dels rotatius: ?oeLa Veu de Tortosa? i ?oeAra?, va realitzar una important tasca
catalanista i cultural, on donava mostres palpables de les seves inquietuds literàries. Com a poeta,
va ser premiat en els Jocs Florals de 1935 per la composició ?oeA les muntanyes
de Caro nevades?, que fou altament lloada. Ja durant el període franquista, fou
l?autor de diverses obres d?adoració del nou règim: ?oeRojos en Tarragona?, que
les hem d?enquadrar dintre de la situació política i anímica del moment, ja que
no té res a veure amb la seva obra anterior ni amb els ideals que havia
defensat.


Secundí Sabaté

Membre d?una
famosa nissaga de professionals de la medicina, va començar a usar el català
literàriament en la seva època de joventut. El 1919, va presentar una
comunicació al III Congrés de Metges en llengua catalana titulada ?oeL?Abcés de
Fodries en el pronòstic de les infeccions?. Continuant en temes referits a la
seva tasca laboral, l?any 1932 va publicar l?assaig ?oeTres casos d?embaràs
ectòpic?. Durant aquests anys es donà a conèixer com a poeta des de les pàgines
de ?oeLa Zuda?, i esdevingué una personalitat respectada en l?àmbit de la
cultura, amb opinions força crítiques[1] sobre la Tortosa del
moment. Va publicar els ?oeAnales del Sanatorio Sabaté? i va col·laborar amb el ?oeButlletí del
Col·legi Mèdic de Tarragona?, amb diversos articles en la nostra llengua. Anys
a venir, durant el període franquista, va seguir conreant la llengua catalana
sense problemes per a poder publicar donat els seus lligams d?amistat amb la
poderosa família Bau. Fou l?autor dels reculls poètics: ?oePer què estimem a
Tortosa?? (1947), ?oeLa meua senyera? (1952) i ?oeL?entremaliada Cucafera? (1963),
en els quals denota un gran sentimentalisme envers la terra pròpia, i una gran
estima a la llengua del país. Era membre de l?Institut d?Estudis Tarraconenses
en secció oficial de Tortosa des de 1952.


Josep Monllaó ?oeLlaonet?

Fou un actiu periodista d?ideologia carlina, conegut especialment com a
redactor del rotatiu ?oeLa Tradición?,
alhora que va col·laborar en nombrosos altres d?arrel dretana i catòlica. Va
publicar nombroses poesies de manera esporàdica al seu periòdic, i participà en
els Jocs Florals de la ciutat de 1928 i 1935. Després de la guerra fou l?autor
de les obres: ?oeLos Bárbaros en Tortosa?,
i ?oeEstampas de dolor y sangre?, que
denuncien l?actuació dels republicans durant la revolució i els primers mesos
de la guerra, amb l?ànim de realitzar una propaganda magnífica per al nou règim
franquista.


Rafel J. Sàlvia

Rafel J. Sàlvia es va convertir en una de
les grans promeses del periodisme catalanista tortosí de la dècada de 1930. Fou
nomenat redactor en cap del periòdic ?oeAra?, en el qual va incloure nombrosos
apartats de crítica literària i racons poètics. Era un instruït catalanista,
vinculat a la ?oeLliga Catalana?, que treballà notablement per la normalització
de la nostra llengua, des de les seves possibilitats periodístiques. Va
demostrar també tenir un gran talent poètic. Gairebé la totalitat dels poemes
que li coneixem els publicà a les pàgines del citat periòdic ?oeAra?.

– Carles Sánchez i Pastor

Va nàixer a Tortosa l?1 de desembre de
1908. És l?únic supervivent dels literats d?aquest període. Va estudiar perit
mercantil al ?oeCol·legi Comtal dels Germans de les Escoles Cristianes? de
Barcelona, i fou professor mercantil a l??Escola de Comerç? de la mateixa
ciutat. Començà la seva tasca periodística amb una edat molt jove al
períodic ?oeHeraldo de Tortosa? i a la
revista ?oeLa Zuda?. Posteriorment s?afilià a Acció Catalana Republicana, i entrà
com a redactor de ?oeVida Tortosina?, en
el qual escrigué articles d?alt contingut catalanista i es mostrà molt
interessat en la potenciació de la llengua catalana. En aquest setmanari va incloure
també nombrosos poemes, que el convertiren en una de les joves promeses
poètiques de la ciutat, enlairat encara més per la seva capacitat de realitzar
elaborades traduccions de poetes francesos. Durant la seva llarga vida, mai no
ha deixat de col·laborar amb diferents periòdics. Va escriure durant molts anys
a ?oeEl Castell de Cervelló? (població
del Baix Llobregat en la qual va residir durant molts d?anys), i quan tornà a
Tortosa durant els anys 1980 va anar publicant a: ?oeLa Voz del Bajo Ebro?, ?oeL?Estel?,
?oeEl Punt?, i ?oeLa Veu de l?Ebre?, així com va participar en diversos programes radiofònics. Als seus
96, continua sent un entusiasta columnista i un valor actiu del catalanisme.



[1] Una interessant entrevista al doctor Secundí
Sabaté, la trobem a ?oeVida Tortosina? (n. 19, p.3), durant la qual s?expressa
amb molta claredat sobre molts temes, entre ells la situació cultural de la
ciutat: ?oeEl tortosinisme ha d?ésser quelcom més que el fals patriotisme local,
hi ha més enllà que ens interessa. Tortosa no està a l?alçada dels pobles més
avançats en cultura?.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *