Mn. TOMÀS BELLPUIG
El
poeta i religiós Tomàs Bellpuig va veure la primera llum a Barcelona el
1876. Va quedar orfe de pares quan era molt jove i, consegüentment, va haver de
traslladar-se a Tortosa a la residència del seu oncle. Vora l?Ebre va viure
immers en un ambient familiar d?obediència religiosa, que li va obrir el camí
d?ingrés al Seminari Diocesà per ser ordenat prevere el 22 de desembre del
1900. El 1904 ja exercia com a professor de llatí i d?humanitats al mateix
Seminari de Tortosa. Dos anys després fou nomenat Consiliari de la Congregació
de Sant Lluís, i posteriorment Regent de la parròquia de Santa Bàrbara i
capellà del Monestir de Santa Clara. A part de la seva destacada tasca pastoral com a sacerdot de l?església
catòlica, ens hem de centrar òbviament en la seva faceta literària, a la qual
trobem únicament una definició possible que pugui abraçar la dimensió global i
la seva personalitat intel·lectual: va
ser un brillant humanista i un magnífic home de lletres que gaudia
d?una vasta cultura, que el va portar a la realització d?una polifacètica obra
de la màxima qualitat.
Va conrear durant els primers anys de la
seva vida literària l?idioma castellà. Als 16 anys va publicar el seu primer
poema[1] en aquesta llengua al
setmanari tortosí ?oeLa Esperanza?. Al tombant del segle XX, però, es va sentir
atret per la doctrina catalanista que impulsava l?entranyable bisbe Torras i
Bages i pels escrits del gran literat i sacerdot mallorquí, Miquel Costa Llovera.
Conseqüentment es va incorporar activament al moviment renaixentista català. Va
donar mostres del seu talent poètic i es convertí en un dels poetes estrella en
les diverses edicions dels ?oeJocs Florals? de Tortosa, i en un dels il·lustres
impulsors dels primers rotatius tortosins escrits en català, ?oeLa Veu de Tortosa?
i ?oeLa Veu de la Comarca?, des de les pàgines dels quals va difondre els ideals
catalanistes i es va donar a conèixer com un magnífic teòric literari i donà
testimoni del seu domini de les llengües
clàssiques en la sèrie d?articles titulada ?oeD?ortologia llatina?. Amb el pas dels anys, el seu gran dinamisme i
la seva motivació periodística el va portar a col·laborar[2] amb un gran nombre de
rotatius tant de la ciutat com també de
Barcelona: ?oeEl Restaurador?, ?oeLa Esperanza?, ?oeEl Bon Pastor?, ?oeCorreo Ibérico?,
?oeButlletí de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta?, ?oeLa Paraula
Cristiana?, ?oeLa Zuda?, ?oeMissatger del Sagrat Cor?, ?oeÀngel de la Guarda?,
?oeButlletí de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta?, ?oeAra?, ?oeLa Veu
Comarcal?, etc.
La seva nombrosa obra abraça camps ben
diversos, com a mostra de la seva polifacètica personalitat i el seu savoir faire literari. Amb una de les seves obres
més ben valorades, ?oeL?art
d?escriure bé?, entra de ple en el tema didàctic, amb un llibre d?instruccions
pedagògiques i gramaticals destinat a donar a conèixer les virtuts de l?idioma
català i la necessitat que la gent l?escrigués com Déu mana (mai millor dit, usant terminologia religiosa). Cal valorar aquesta obra
adequadament, ja que va veure sis edicions, i donada la tendència que hi havia
a Tortosa d?usar dialectalismes en la llengua escrita, així com les idees secessionistes que volien separar
el tortosí del català, i que tenia defensors de prestigi que gaudien del suport
econòmic del mecenes de l?espanyolisme a Tortosa, en Joaquim Bau i Nolla.
També va exercir les seves excel·lències en el
camp de la dramatúrgia, en el qual es va donar a conèixer amb els drames: ?oeSang
tortosina?, ?oeMàrtir d?Eucaristia? i ?oeSoldats de Crist?, i el drama sacre musical
en un acte i en vers ?oeLa Virginitat triomfant? (1935). El primer d?aquests
drames és un autèntic càntic passional envers el beat tortosí Francesc Gil de
Frederic, mentre glossava la figura del
qual troba lloc per enlairar al màxim nivell la parla tortosina i la grandesa
de la terra catalana.
Seguint amb obra de caire estrictament
religiós, va publicar l?opuscle ?oeEls Sants Pares?, compendi acurat de tota la Patrologia, i la novena ?oeMadona Santa Maria de la Ràpita? (1922), la
qual era venerada al convent de les Religioses de Sant Joan de Tortosa.
Conjuntament amb 180 publicistes catalans
va editar un llibre de primera ensenyança encarat a l?escolaritat en la llengua
catalana. L?any 1933 entrà de ple en el
camp de la narrativa en publicar la
novel·la ascètica ?oeOr a les brases?, en el pròleg de la qual deixa evident la
seva ideologia i la seva preocupació per la unitat de la llengua catalana:
I
els que creiem fermament que quan arribi l’hora benaurada de retrobar-nos i de
reconèixer-nos i d’abraçar-nos com a germans a l’escó de la llar pairal,
proclamarem unànimement la unanimitat de l’idioma escrit, i els futurs Corelles
i Marchs de València s’expressaran en igual forma literària que els Llulls de
les Balears, que els Muntaners de Peralada i que els Jaumes de Catalunya, de
València, de Mallorca i d’Aragó.
Un altre dels seus àmbits d?actuació
literària va ser el de la traducció, que el va portar a agrupar-se al voltant
de la Fundació ?oeBernat Metge? que va incorporar al català nombroses obres
clàssiques. Ben imposat Bellpuig en el lèxic autòcton i llatinista excel·lent,
va saber compaginar a la perfecció el conreu del llibre original amb la versió
al català d?algunes obres selectes. Són el seu millor pedestal els vuit volums
de les seves pulcres versions del llatí al català dels respectius epistolaris
de Sant Ciprià i Sant Jerònim, que constitueixen una feina d?alta cultura
humanística.
Hem deixat per al final la seva brillant
faceta poètic, que el convertí en el poeta tortosí per excel·lència. Fou l?autor
de ?oeComposicions Eucarístiques? (1922, alhora que el segon volum va sortir
publicat el 1926), que varen causar una gran impressió en el món literari del
moment, i que va portar a l?Enric Bayerri a atorgar-li el nom de ?oepoeta tortosí
de l?ideal? i a Manyà el de ?oepoeta de l?Eucaristia de la nostra literatura?.
Són innumerables les poesies plenes de fervor patriòtic, que enlairava la
necessitat d?usar la llengua catalana en la pregària i en tots els àmbits de la
vida quotidiana, i d?altres en les quals alertava del difícil enteniment amb
Espanya, com mostra el poema dedicat al 300 aniversari de la publicació del
Quixot[3], actual aquest any en què
se celebra un nou centenari:
|
No hi puc fer més, llegint aquest capítol Me vénen sempre ganes de cridar: Alerta, moliners de Catalunya, Que baixen molts Quixots per l?Ebre avall, I no cerquen castells, ni reines volen O infants presoners deslliurar; Busquen ínsules sols… Traven les vergues I trabuquen la barca catalans! Potser han sentit parlar de les sabogues I es pensen que ho són tots del riu ençà. |
No volem a Déu parlar-li Com si fos un foraster, Que Déu, que ens ha dat la llengua, En cap terra és estranger. Com parlem amb nostres pares, Parlarem amb lo del cel, I en la llengua tortosina La doctrina aprendrem. |
Va ser assassinat l?any 1936 en esclatar
la revolució que provocà un esclat sanguinari contra el clergat. Bellpuig ha
estat sens dubte un dels grans de les lletres ebrenques de tots els temps.
[1] 2-IV-1893
[2] Bayerri, Enric.
Semblanza de Mossèn Tomàs Bellpuig. Tortosa: Impremta Algueró & Baiges,
1946, p.2.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cosa que sembla que manca en els partits politics catalans en general, i a vegades sembla que intencionadament.
En canvi els partits bascs com el PNB o EA, que amb una situació de partida més dolenta, demostren molt més bons reflexes per a fer la política més convenient que els cal en cada moment.