L’estudi del llibre dels Costums de Tortosa

L?ESTUDI DEL LLIBRE DELS
COSTUMS DE TORTOSA

 

Durant la segona meitat del segle XIX, va
haver-hi  un bon nombre d?erudits d?arreu
dels antics territoris de la Corona d?Aragó que varen dedicar el seu temps a
l?estudi del ?oeConstitudinae Dertosae? (Llibre dels Costums de Tortosa), el
primer codi de lleis medieval escrit en llengua catalana, així com a la defensa
del Dret Civil Català. La notable embranzida que havien anat adquirint les
idees catalanistes, propagades pel federalista Valentí Almirall i pels membres
de la Unió Catalanista, varen impulsar la recuperació d?una mena de memòria
històrica que va fer reviure l?interès per la història. El passat medieval dels
territoris que conformaren la Corona d?Aragó, i les lleis que la regiren, va
passar al primer pla del punt de mira de tots aquells que anhelaven la
recuperació dels drets nacionals catalans. L?esclat renaixentista en el camp
literari també va influir en els jurisconsults més eminents que varen
esforçar-se en defensar les lleis pròpies de Catalunya que havien estat
esmicolades per l?omnipresent i funest Decret de Nova Planta. La legislació
catalana i el Codi Civil Català trobaren nombrosos defensors a la comarca com
els advocats: Joan Martí i Miralles, Antoni M. Queralt, Ramon Foguet, Lluís
Lluís i Dolç, Joan Balaguer i Josep Franquet i Ferreres[1]. El 1888, l?aprovació per
part del govern espanyol del Codi Civil conegut com d?Alonso Martínez, va
provocar una airada protesta arreu del país, ja que es creia que vulneraven
fortament els drets catalans. Va crear-se una Comissió Codificadora que havia d?analitzar
la delicada situació creada, en la qual varen participar-hi activament els
anteriors jurisconsults tortosins.

 

Quant a l?interès pel prestigiós codi de lleis
medieval tortosí, cal recordar la immensa feina que realitzaren l?advocat
tortosí Ramon Foguet i el valencià Benvingut Oliver, que varen realitzar
estudis complerts d?aquesta obra que els va servir igualment per carregar-se de
motius per combatre qualsevol legislació contrària als interessos autòctons.

 

 

Ramon Foguet

 

En Ramon Foguet va estudiar lleis a la Universitat
de Barcelona i es va doctorar a la Facultat de Dret de Madrid. D?ideologia
carlista, va inspirar el periòdic ?oeLa Voz de la Patria? i va ser elegit Diputat
Provincial. Va publicar una edició del ?oeLlibre de les Costums de Tortosa? l?any
1877 (que va tenir una magnífica repercussió a nivell de tot el Principat).
Anys després tornà a incidir en el tema amb la publicació de l?obra ?oeDerecho Catalán ? Instituciones civiles de
Tortosa
?, editat el 1892, en defensa de la personalitat jurídica de
Catalunya davant dels intents d?instauració de l?abans esmentat Codi Civil
unificador que recordava els Nova Planta, i que fou molt contestat per part de
la premsa tortosina i catalana de les darreres dècades del segle XIX. La
ferotge crítica de Foguet requeia en el fet que el govern considerava merament
províncies allò que ell considerava com a Pobles[2]:

 

Si verdaderamente se propone el gobierno español respetar y conservar
la legislación del los pueblos españoles que la tienen propia, no debiera decir
que las presentará todas como apéndices del Código Civil Español, si no es ya
que se ha formado una idea tan singular y mezquina de la legislación de esos
pueblos, que firmemente cree que ninguno de ellos tiene un cuerpo cabal y
completo de legislación que merezca ser conocido y conservado, como merece
serlo nuestro inmortal Código de la Costumbres escritas. Léase no más que el
índice de materias de este admirable cuerpo de leyes y de doctrina, y al golpe
se comprenderá que si no se las quiere destruir, conforme dice el Gobierno que
no quiere, no hay más remedio que respetarlo completo y acabado como está.

 

 Benvingut Oliver

 

Tot i no ser natural de les comarques centrals
dels Països Catalans, creiem que hem de destacar en aquest apartat l?obra d?en Benvingut
Oliver. Nascut a Catarroja (l?Horta) el 1836, estudià dret a la Universitat de
València. La seva vinculació amb el territori va lligada a la seva edició
crítica del Llibre dels Costums de Tortosa (1871), que fou reeditada durant la
darrera dècada del segle XX. Aquesta magnífica obra esdevé un marcat homenatge
al model administratiu que regí la Corona d?Aragó durant segles tal com ho
explicita en la introducció el mateix autor[3]:

 

Así es, que guardadores celosos del pacto de unión, catalanes y aragoneses
jamás consintieron en que las leyes de Cataluña imperasen en Aragón, ni que las
de éste gobernasen a Cataluña. Ninguno de estos Estados perdió con semejante
unión su propia individualidad y autonomía; cada cual continuó independiente de
otro; y la asociación de ambos pueblos sólo estuvo inspirada en el deseo de
afianzar y robustecer la creciente importancia de los mismos y defenderse más
fácilmente contra las agresiones de otros Estados cristianos o infieles.

 

Tanmateix, l?hem de situar en el marc de la
incipient Renaixença de les nostres lletres, ja que l?erudit valencià situa la
llengua catalana[4]
(i amb aquest nom) i el Dret Civil com als veritables símbols i vincles d?unió
de tots els territoris que conformen els Països Catalans:

 

Mas de todos estos vínculos, los que más enérgicamente expresan
aquella comunidad y confraternidad de pueblos, son la lengua y el Derecho. La
primera no solamente se ha conservado en Cataluña, Valencia y Mallorca, como
lengua nacional o vulgar, sino que en nuestro siglo aspira a recobrar en las
lenguas cultas y literarias el puesto que tuvo durante los tiempos medios:
prueba de ellos es el entusiasta renacimiento de la bella literatura y la
favorable acogida que del publico ha merecido.

 

Publicà altres estudis de dret foral relacionat
amb els territoris de l?antiga corona d?Aragó: ?oeHistoria del Derecho en Cataluña, Mallorca i Valencia? (1876-81), ?oeEstudios históricos sobre el derecho civil
de Cataluña
? (1867). Ingressà a l?Acadèmia de la Historia amb el discurs ?oeLa nación y la realeza en los estados de la
corona de Aragón
? (1884) i treballà en l?edició de ?oeLas Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado
de Cataluña
?.

 

 

 

 

 

 

 

 

 



[1] Escrigué una sèrie
d?articles titulats ?oeOrigen histórico de las Costumbres Escritas de la ciudad
de Tortosa?, que publicà a ?oeEl Correo de las Familias? el gener de 1878.

[2] Foguet, R.: Derecho
Catalán, Barcelona, Imprenta del Derecho Mercantil, 1882, p.18.

[3] Oliver, B. Código de las
Costumbres de Tortosa, Madrid, Imprenta de Miguel Ginesta, 1876, p. 7.

[4] Ídem, p.15.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *