El Desvetllament Poètic del
Català a Tortosa
Les primeres manifestacions literàries que varen
publicar-se en la nostra llengua a la ciutat de Tortosa varen tenir lloc durant
les dècades de 1850 i 1860. Es tractava d?una sèrie de poemes que varen tenir
una molt escassa repercussió pública, alhora que, gairebé en la seva totalitat,
eren d?una qualitat molt pobra. S?escrivia, doncs, un tipus de poesia merament
emotiva, que havia estat composada de manera espontània, que es publicava molt
esporàdicament en alguns rotatius
locals, i que no formava part de cap tipus d?unitat quant al contingut. Aquests
pioners poetes demostraven tenir un ben evident desconeixement de
l?estructura, la riquesa i les
possibilitats del nostre idioma. Tanmateix, també es van editar alguns articles
i algunes curtes peces dramàtiques costumistes[1] en català a partir de
finals de la dècada de 1860, tot i que per la seva dispersió i pel fet que
estaven carregats de barbarismes no els podem considerar com un pas
significatiu envers la recuperació lingüística del nostre idioma. Llavors podem
concloure que ens trobem davant d?un exercici de voluntat més que de
virtuosisme literari.
El primer poema publicat en català a Tortosa va
ser el sonet ?oeA mon adorat turment?[2], que va veure la llum el 27 de juliol de 1848 a
les pàgines del diari ?oeEl Dertosense?. Tot i això, no era habitual que la
llengua catalana es conreés literàriament, i els pocs que en feien ús tampoc no
eren excessivament conscients de la necessitat urgent de la seva rehabilitació.
Moltes de les composicions no es publicaven ni tan sols signades, ja que els
seus autors preferien guardar l?anonimat donada la categoria inferior en què
estava catalogada la nostra llengua. El català hauria d?esperar encara molts
anys per poder ser considerat com una eina de prestigi a casa nostra. Una
primera data pont pot ser considerada la de
1877, en què va celebrar-se a la ciutat de Lleida un històric ?oeCertamen poético dedicado a Nuestra Señora
de la Cinta de Tortosa?, que va tenir una nodrida participació de poetes
tortosins, que podem considerar com a veritable preludi de l?esclat poètic a
venir en anys vinents. Alguns rotatius culturals com ?oeEl Correo de las Familias?[3] i ?oeEl Noticiario
Dertosense?[4]
començaren a incloure amb certa assiduïtat poemes escrits en la llengua de
casa, que començava a despertar l?interès dels membres de les associacions
culturals locals. Entre aquests escassos poetes que van gosar fer alguna composició
experimental en la nostra llengua tenim: l?Àngel Lluís i Rubió, en Climent Escardó, l?Antoni Añon, i en Josep Felip Vergez,
tots ells vinculats estretament amb el
camp periodístic, i magnífics representants de la intel·lectualitat local del
seu temps.
Els Primers Poetes en Català
L?Àngel
Lluís i Rubió (Tortosa 1819-1882) es
va llicenciar en medicina per la Universitat de Barcelona, i va tenir un paper
molt important en la lluita contra l?epidèmia de còlera el 1854 a la seva
ciutat natal. Era membre d?una família afeccionada al camp de les lletres, ja
que el seu germà Josep també fou un afamat poeta en llengua castellana, que va
aconseguir premis meritoris en els diversos certàmens literaris que hi hagueren
a la ciutat durant les darreres dècades del segle. Va estar tothora vinculat al
món de la premsa des d?una edat molt jove, en ser fundador del primer periòdic
tortosí ?oeEl Ebro? (1844) i del primer diari ?oeEl Dertosense? (1848).
També va col·laborar amb ?oeDiario de Tortosa? (1858) i, ja amb una edat
avançada, feu palès el seu prestigi social amb la seva participació en els rotatius més conscients del paper decisiu
dels fenòmens culturals en la societat: ?oeEl Noticiero Dertosense?, ?oeEl Correo
de las Familias?, etc. La seva col·laboració periodística no va acabar-se a la
ciutat, ja que també va participar en la redacció de diaris i revistes com: ?oeDiario de Barcelona?, ?oeEl siglo médico? i ?oeEl Genio Médico Quirúrgico?. Va ser igualment un bon poeta, que va
conrear de forma casual la llengua catalana tant a nivell escrit com de
recitació oral, i que era convidat a prendre part en els actes literaris de més
prestigi a nivell local. El primer poema en català que se li coneix fou ?oeLo
Guay català? [5] que fou escrita l?any
1962, que ha estat reproduïda en diverses ocasions en algunes publicacions[6] tortosines de principis de
segle XX. El seu traspàs esdevingué el
31 de març de 1882, i va causar commoció en els sectors literaris de la ciutat.
En Climent
Escardó, fill d?una família de militars que tenien moltes propietats a la
comarca, era advocat de professió, i va estar
estretament vinculat a la companyia beneficiària de la construcció del Canal de
la Dreta de l?Ebre, per la qual cosa es va veure involucrat en tota la
problemàtica que aquest controvertit projecte va comportar a la ciutat i
comarca, amb defensors a ultrança i ferotges detractors. Era un dels redactors
de ?oeDiario de Tortosa?, publicat a
partir de 1858 per tal de defensar-se dels atacs que rebien per part de l?altre
rotatiu existent a la ciutat, ?oeEl Eco del País?, opositor a l?esmentat projecte
de canalització. Posteriorment, entrada la següent dècada va ser un dels
impulsors de ?oeLa Actualidad?,
conjuntament amb Josep F. Vergez, que es caracteritzà pel seu destacat caràcter
cultural i pel fet que incorporava bastantes poesies en la nostra llengua. Fou
nomenat Jutge de pau de Tortosa, fins la seva renúncia l?any 1882, en què es
traslladà a Barcelona amb la seva família. Se li coneixen alguns poemes d?un
nivell acceptable escrits en el dialecte tortosí, com mostren els següents
versos que formen part d?un llarg poema anomenat ?oeHistòria dels Canals?, el
qual va ser llegit el 20 de juliol de 1857 en motiu de la celebració de les
festes d?inauguració de la citada obra hidràulica:
Farà
set o buit Nadals
Que
ningú pensava en res
Quan
ve a Tortosa un francès
I
diu molt sèrio Canals!
Al
principi no ho creiem
I
del francès mo?n burlàvem
I
uns als altres nos miràvem
I
en dissimulo mo?n riem.
L?Anton Añon era l?apotecari de la veïna població de Xerta,
feina que va compaginar amb el seu paper de poeta, músic i assagista, que el
convertí en un dels amants de les lletres més destacats de la seva època a casa
nostra. Posseïa una enorme biblioteca, que malauradament va ser destruïda
durant esclatà la revolució l?any 1936. Va tenir un estret lligam amb nombrosos
moviments culturals tortosins, que el portà a ser fundador amb el músic Enric Camó d?una Societat Coral
musical durant la dècada de 1860. Tanmateix, va tenir una gran amistat amb el
musicòleg tortosí Felip Pedrell, amb el qual va composar algunes peces
conjuntament. Fou l?autor d?uns extensos cants, els quals musicà igualment, que
glossaven el desastre de la gran riuada de 1787, durant la qual a Xerta
s?ensorraren un centenar de cases i moriren 30 persones. Posteriorment va
entrar en ple contacte amb el catalanisme polític i va participar en els debats
que portaren a la redacció de les Bases de Manresa, així com va ser un
entusiasta redactor del primer rotatiu escrit
en català a la capital del Baix Ebre al tombant del segle: ?oeLa Veu de
Tortosa?, a les pàgines del qual va publicar destacats estudis històrics[7]
sobre la nostra la comarca, i en el seu paper de proselitista catalanista va
escriure nombrosos articles que reflectien els seus anhels de recuperació de la
dignitat catalana. Seva és la frase[8]:
Catalanisme és la reivindicació de lo
molt que ens van anar robant amb la insídia, el perjuri i la infàmia. L?any
1905 fou nomenat fill predilecte Xerta. Va morir solter a l?edat de 104 anys.
[1] Aquestes composicions es basaven en
arguments de caire popular de la vida quotidiana d?alguns barris tortosins.
La més antiga que hem pogut consultar
(en poden haver molts d?anteriors que no s?han conservat) fou publicat a ?oeEl País (n.7, 25-VIII-1867), i era titulada
?oeCrònica de Vehinat?, que es desenvolupava al barri de Santa Clara.
[2] Mestre i Noé, F. La Renaixença de Catalunya
i els periodistes i literats tortosins del Renaixement, Barcelona, 1934, p.
12. Malauradament no l?hem pogut
recuperar.
[3] En el número 3
corresponent al març de 1879, va incloure el primer poema en cátala titulada
?oeL?ermita de Mitj-camí? del poeta Ramon Forn de Bellet.
[4] Les primeres que publicà
són del 18-IX-1880. Concretament, les composicions ?oeInfern, purgatori i cel? i
?oeLo dubte?, totes dues d?autor desconegut.
[5] Incorporem aquest poema a
l?apèndix.
[6] La trobem per primer cop a
?oeLa Veu de la Comarca? n. 9, corresponent al 8-III-1903, p. 2.
[7] Al número 8 de ?oeLa Veu de
Tortosa? (corresponent al 21 de Gener de 1900), va publicar un destacat article
titulat ?oeLes Pedres i la Llegenda de l?Escut de Tortosa?.
[8] Añon, Antón: ?oeQuè vol dir
Catalanisme??, La Veu de Tortosa, n.
1.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Emigdi.
Una sola cosa i curteta, crec que en aquells anys voltava per Tortosa, com a jutge, Benvingut Oliver. Aquell senyor de Catarroja que va parlar primera vegada de països catalans, -amb minúscula- de què parla Fuster.