Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

25 de juliol de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Els escriptors ebrencs i l’Orfeó Català de Mèxic

Els
Escriptors ebrencs i l?orfeó català de mèxic

L?Orfeó Català de
Mèxic, tota  una institució de la cultura
catalana, compleix enguany cent anys. Amb l?arribada dels primers exiliats
catalans el juny de 1939, va viure una època daurada gràcies a l?aportació
d?importants personalitats de la vida política, científica i cultural del
país:  Pere Bosch Gimpera, Lluís Nicolau
d?Olwer, Josep Carner, Avel·lí Artís-Gener, 
Josep Maria Poblet, etc. El sensacional ambient lletrat que es vivia a
l?entitat va esperonar molts socis a la fundació de diferents associacions que
varen enriquir notablement el dispersat panorama cultural català: Unió de
Periodistes de Catalunya, el Club del Llibre Català, El Pen Club Català de Mèxic, i l?Institut Català de Cultura. En
l?àmbit de les publicacions varen editar-se alguns títols amb diversos graus de
vinculació a l?entitat com foren: Full
Català, Orfeó, Quaderns de l?exili, Revista dels Catalans d?Amèrica, Revista de
Catalunya, Lletres, Pont Blau, Orfeó Català i Xaloc.
En el seu moment de
plenitud va arribar a tenir uns 1000 socis i participà en l?organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana
celebrats a la ciutat de Mèxic de 1942, 1957 i 1973 i els de la ciutat de
Guadalajara de 1969. El 1971, va organitzar un
merescut
homenatge al President de la República mexicana, el General Lázaro Cárdenas.

L?esport va ser una altra de les activitats més
destacades que hi tingué cabuda. Es creà un equip de futbol integrat gairebé en
la seva majoria per jugadors catalans que s?anomenava FC Catalunya, del qual en
fou entrenador el jesusenc Joan Cid i Mulet durant les primeres temporades. L?any
1963 la direcció de l?Orfeó va decidir retre-li un emotiu un homenatge en motiu
de la publicació de la seva obra enciclopèdica que repassava la història del
futbol mexicà. Per a l?intel·lectual jesusenc
la seu de l?Orfeó es convertí en la seva segona casa durant molt d?anys.
Acostumava a anar-hi amb assiduïtat per gaudir d?una estona d?oci: jugar a les
cartes, prendre una copa, menjar en caps de setmana, i parlar de política
catalana i internacional. Allí revivia les disputes dialèctiques entre les
diverses faccions en què s?agrupaven els catalans exiliats. També era l?indret
on va poder plasmar totes les seves inquietuds culturals. El seu paper en la
direcció del centre va esdevenir molt heterogeni, ja que va integrar-se
plenament a les seccions literàries i esportives de l?entitat, i era un dels
encarregats d?organitzar els actes de commemoració de les diades catalanes més
significatives (Sant Jordi, l?11 de setembre, els aniversaris de la mort dels
Presidents Macià i Companys, etc.). De la mateixa manera era un dels oradors
habituals en les conferències literàries que organitzava l?entitat.

L?Orfeó va donar
acollida a altres intel·lectuals i esportistes de les nostres comarques. El més
conegut ha estat l?escriptor de Benissanet 
Artur Bladé i Desumvila, que és l?autor d?una obra
extensa i polifacètica que el converteix en un dels grans del gènere
memorialístic a casa nostra. Un altre cas especial, donada la seva vinculació
al camp de les lletres,  és el de
l?editor i polític gandesà Joan Grijalbo i Serres. Durant la guerra havia estat
responsable del Consell d?Economia de la Generalitat, en representació de la
UGT i fundador de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya. A Mèxic va fundar
Ediciones Grijalbo. El vinarossenc Àlvar Pasqual i Leone va
ser un gran home de cultura, que va vincular-se amb els agents de la
catalanitat i va col·laborar en algunes publicacions vinculades al món literari
català com La nostra revista. En
Francesc Adell de Riba-roja d?Ebre era militant d?ERC i havia tingut
responsabilitats de govern al seu poble. A Mèxic, va realitzar una notable
carrera en el camp del comerç. El polític i periodista tortosí Albert Jardí
(dirigent de la catalanista i esquerrana USC)
havia  estat un dels principals  impulsors del diari Lluita (conjuntament amb els seus germans Tomàs i Joaquim també
exiliats a Mèxic), va realitzar una excel·lent feina professional que el va
portar a ostentar el càrrec de  president
de l?Associació de Viticultors de la República Mexicana. En Joaquim Valero, fill d?Arnes, va reconstruir la seu
de l?Orfeó Català al carrer de Marsella. L?Àngel Messegué,
natural de  Móra d?Ebre, va fundar l?empresa ?oeMobles Catalònia?.
En Josep Sangenís Piqué (nascut a Marçà)
va fer una interessant carrera futbolística
com a jugador dels equips Atlanta i España.
L?Orfeó es va nodrir amb bona saba ebrenca. Que tingui un bon Centenari i una
llarga vida!

Emigdi Subirats

emigdi@hotmail.com

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!