Biografia de Gerard Vergés

 

Aquests dies m’ha estat impossible d’actualitzar el bloc atès que he estat enfeinadíssim enllestint la biografia del poeta tortosí Gerard Vergés, que sortirà durant la tardor, i també acabant les ponències de curs que coordino a la UETE-URV, la difusió del fabrisme a la Diòcesi de Tortosa, que comença dilluns a la EMD Jesús. Enguany la feina literària ha impossibilitat en alguna ocasió la tasca blocaire, el meu compromís diari amb els i les lectors/es. Aquest estiu també estic enllestint el llibre Contes negres vora el Danubi, que és una anàlisi i una recopilació de les narracions del poeta miravetà Roc Llop i Convalia (Miravet 1908 – Vitry sur Seine 1996) al camp d’extermini de Mauthausen-Güsen. 
Gerard Vergés és un dels grans de les nostres lletres. L’ombra rogenca de la lloba, el poemari que va guanyar el Carles Riba l’any 1981,és tota una delícia, com també ho són les Tretze biografies imperfactes, que foren premiades amb el Josep Pla de 1985. Aquesta biografia formarà part de la secció La nostra gent, que es va endegar amb la de Manuel Pérez i Bonfill, el nostre professor de sempre, que va realitzar Xavier Garcia. Està distribuïda en tres parts: L’home, el poeta i l’obra.

Us deixo amb la presentació del llibre:
 Gerard Vergés (Tortosa, 1931) ja ha viscut vuit dècades molt intenses i profitoses. Aquell xaval de GEMINIS (1952-61), la revista cultural que pretenia obrir una escletxa de llum durant anys de molta foscor cultural i política a Tortosa durant la dècada de 1950, amb el pas dels anys s’ha anat conreant un notable prestigi dintre de la literatura catalana.  Per les terres cruïlla de la catalanitat i amb arrel ilercavona, durant els darrers anys hem tingut el plaer d’organitzar-li tot un seguit d’homenatges que han permès a la ciutadania i a la gent de lletres expressar-li la nostra estima i admiració.

 

És que molts tenim vivències ben emotives amb la figura de Vergés. Vaig conèixer la seua obra quan era un adolescent, a partir de la lectura del poemari L’ombra rogenca de la lloba, premi Carles Riba de 1981.  Amb el pas del temps, vaig poder conèixer-lo personalment i establir-hi una excel·lent relació. Durant els darrers anys he tingut el plaer de participar de primera mà en nombrosos actes d’homenatge a la seua  persona. El 2010 va inaugurar  la Fira literària Joan Cid i Mulet a l’EMD de Jesús, en la qual vam organitzar tot un seguit d’activitats de reconeixement a la seua tasca literària  i intel·lectual. No cal dir que sento una emoció ben especial quan recordo la imatge de la meua xiqueta, Rosa, recitant l’himne Parlo d’un riu mític i remorós durant l’acte inaugural. Vaig ser el comissari d’una exposició que explica la seua obra, la qual ha anat visitant diversos col·legis comarcals, cosa que ha estat molt reconfortant. 

 

Tornant al prestigiós poemari, vaig voler fer una traducció casolana a l’anglès, que es pot trobar en format digital a internet, amb el nom The reddish shadow of the female wolf. Vergés, en llegir-la, va convidar-me a esmorzar en un cèntric restaurant i va fer-me obsequi d’un llibre artesà que incloïa el meu treball, la qual cosa va ser tot un detall molt emotiu que recordaré sempre. Justament a les biblioteques Mercè Lleixà de Roquetes i Sebastià Juan Arbó d’Amposta, vaig coordinar-hi un recital íntegre en el qual varen intervenir nombrosos/es poetes.

 

La figura de Gerard Vergés ha rebut el  reconeixement universitari  amb simpòsiums literaris acadèmics d’alt nivell, i també al curs de literatura ebrenca de la UETE-URV que coordino a l’estiu a l’EMD Jesús.  
Continuarem llegint-lo i difonent-lo. Tenim a casa nostra un dels grans de la nostra poètica, que ha publicat sempre amb excel·lència i que ens ha dedicat brillants delicatessen en prosa com les Tretze biografies imperfectes o l’Alfabet per a adults. En un dels programes  de Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes, en què vaig convidar-lo, va donar-nos tota una lliçó de literatura. Vàrem parlar dels seus mites literaris habituals: Shakespeare,  Rector de Vallfogona, T. S. Eliot, Kavafis, etc. De tot plegat, em quedo amb la resposta sobre el gran poeta nostrat, Ausiàs March, cavaller medieval i fill de Gandia (la Safor): Això és cosa gran. L’obra de Gerard Vergés la resumim de la mateixa manera: això és cosa gran!

 

En aquest menut volum, segon de la col·lecció Gent nostra,  hem volgut apropar-nos igualment a la persona. Amic Gerard, regala’ns encara moltes més lletres…

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *