Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

19 de juliol de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Josep M. Paulí, el primer periodista ebrenc

JOSEP MARIA PAULÍ: EL PRIMER PERIODISTA EBRENC

En Josep Maria Paulí (Tortosa 1824- Pinell
1851) va ser un brillant periodista que ocupa un lloc ben preeminent en la
història de la premsa tortosina, donat que fou el director del primer diari i
del primer setmanari que es publicaren a la ciutat: ?oeEl Ebro? i ?oeEl
Dertosense?. Des de les pàgines dels esmentats rotatius va publicar nombroses
poesies i relats amb el pseudònim de ?oeEl Novel? que l?acreditaren com a un molt
valuós literat. La seva activa tasca periodística el portà a  col·laborar amb periòdics de ciutats dels
Països Catalans (Barcelona, València) i d?arreu de  la Península (Madrid, Santiago de Compostela
i Vitòria). Influït pel corrent romàntic que li recordava els costums i les
formes literàries de l?Edat Mitjana (autos religiosos, passos, diàlegs,
misteris i farses, que es representaven en els claustres de les esglésies), es
va donar a conèixer com a un excel·lent dramaturg amb el drama sacre sobre la
Baixada de la Verge de la Cinta, que es va estrenar al teatre del Liceo de
Tortosa el 7 de març de 1846, amb música del Mestre Diego Gàmez i interpretada
per la consumada actriu Dolors Forés. A l?octubre d?aquest mateix any es va
representar la comèdia en tres actes, ?oeCuidado con las mujeres?, la qual va
rebre una crítica excel·lent des de les pàgines de ?oeEl Ebro?[1].

El Sr. Paulí se ha propuesto imitar, tomando como modelo algunos de
los principales autores del teatro moderno español. Nos sorprendió
verdaderamente, en la primera representación, tanto la exacta imitación de
algunas escenas de nuestro Breton de los Herreros, como el bien llevado y
sencillo trama de la pieza; así lo bien sostenido de todos sus caracteres que
en ella juegan, como cierta fluidez y facilidad en la versificación. Algunos
versos por su hermosa cadencia se nos pegaban muy bien al oído.

També a les pàgines de ?oeEl Ebro? va
publicar una llarga biografia en tres parts d?en Jaume Tió i Noé, i les
novel·les: ?oeAmor y venganza?, ?oeFantasía? i
?oeSófocles?. De la mateixa manera es
va donar a conèixer com un abrandat poeta[2] amb uns grans dots lírics.
La primera poesia que li coneixem la va publicar al pioner rotatiu corresponent
al 10-XI-1845, i es titulava ?oeA un poeta?. Les primeres estrofes són les
següents:
Deja ,poeta ,que mi
pobre lira/ al abrigo se ponga de la tuya/ u ese númen que el genio a ti te
inspira/ que tanto mi alma admira,/ con tu cantar mi canto sustituya./ Oh!
Préstame tu apoyo… si de un vuelo/ crucemos el espacio que separa/ de esta
tierra maldita el alto cielo,/ y corramos el velo/ del misterio que el hombre
no alcanzara. Miraremos el sol que rige el día/ ese astro que no para su
carrera/ y después de ocultarse en noche umbría/ otra vez nos envía/ la gran luz
que su disco reverbera.

El 1848 va col·laborar amb els canvis que introduïa
el ?oeDiccionario Geográfico Universal?
que dirigia en Pasqual Madoz, amb la
publicació d?una ?oeMemòria?, un dels extrems de la qual estava dedicada a
demostrar la utilitat de crear a Tortosa una nova capital de província, que
agrupés els pobles de les demarcacions de Tarragona, Terol i Castelló que
formaven l?antiga comarca de Tortosa i que tenien una clara afinitat
lingüística, donat que creia que l?actual demarcació havia estat arbitràriament
creada i  girava l?esquena als interessos
dels tortosins.
Va ser l?autor igualment d?alguns estudis estadístics i
històrics com: ?oeSupremacía del Obispado
de Tortosa
? i ?oeMedallas Acuñadas en
Tortosa en tiempo de los romanos y
godos?,
del fulletó ?oeCosas de Tortosa? i de
la llegenda ?oeLa Castellana de Mesía?. Estava posat en la redacció de l?obra ?oeVarones ilustres de Catalunya?, quan el
va sorprendre la mort a la jove edat de 27 anys, que va suposar una altra gran
pèrdua per a les nostres lletres. També va deixar inacabada la ?oeHistoria de Tortosa? que anava publicant
amb fascicles conjuntament amb el número corresponent de ?oeEl Ebro? que escrivia
amb col·laboració amb el seu company Sinesi Sabater. El comentari d?elogi que
li dedicà el polifacètic intel·lectual Frederic Pastor i Lluís ens ratifica
l?admiració que va aconseguir la seva figura 
entre els estudiosos de la història literària tortosina:
El Sr. Paulí hubiera sido una legítima gloria de Cataluña a no haberle
sobrevenido tan joven la muerte, pues su competencia en historia y arqueología
causó la admiración de todos sus contemporáneos.

 Emigdi Subirats

emigdi@hotmail.com

 

 

 

 

 

 

 


[1]
Castellví, F: ?oeCuidado con las mujeres?, El Ebro,  n. 44, 4-X-1846, p. 175.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!