Carles Bassaganya i Serra

Aquest és el darrer petit article que he escrit sobre la sentència del Tribunal consitucional espanyol i la manifestació de Barcelona d’aquest dissabte. Esquerra Ripollès ha organitzat un bus, per apuntar-se al telèfon 661 44 41 47.

Per dignitat. Com a mínim, aquest és el mínim comú denominador, que totes les catalanes i catalans tenim com a motiu per manifestar-nos a Barcelona aquest proper dissabte. Per recuperar la dignitat i respecte de Catalunya, d’una Espanya que no és plural, ni asimètrica ni federal… fet evident per molta gent, però que per altres han hagut de passar novament la prova del cotó.////seguiu////

Des de la meva òptica, també hi ha vàries consideracions a fer en aquests moments. Per mi és evident que amb la sentència del Tribunal constitucional espanyol es lesiona el suposat enteniment, per alguns pacte, de Catalunya dins l’estat, tant per la forma, com també pel fons. Pel que fa a la forma, és fàcil comprendre que el recorregut de l’aprovació de l’estatut, amb el darrer sedàs d’aquest desprestigiat i poc vàlid tribunal, provoca que en el dia d’avui la democràcia espanyola passi per ser una democràcia pobra, poc respectuosa o carregada de tics del passat i poc democràtics… Pel que fa al fons de la sentència la gravetat també és extrema. No és només per declarar fora de l’ordenament jurídic, les millores en el finançament de Catalunya i perpetuar una “solidaritat econòmica forçada” que cada dia ens fa ser més pobres i amb més atur. No és perquè hagin vilipendiat la revisió necessària de la millora de la justícia catalana,  que hagin mutilat la possibilitat que el país s’organitzi com cregui que és millor, que vulgui impossibilitar que puguem fer consultes a la població, que… En el fons, el problema és que el catalans demanem a Espanya que sigui d’una forma que no és, que entengui i comprengui coses que no vol escoltar… és així, ras i curt.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya acatarem només una cosa, que és la voluntat del poble de Catalunya. Totes les persones que no ens feia falta que ens caigués la vena del ulls amb la sentència, fa anys que veiem i raonem, que el camí que necessita Catalunya només és un, el de la sobirania plena, el de la normalitat, el del bon veïnatge amb Espanya… Per tant, avui com ahir, però ara més que mai, el lema de la manifestació és lògic i bàsic: Som una nació, nosaltres decidim.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!