Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

10 de juliol de 2006
Sense categoria
0 comentaris

2007: ANY DELS DOS GRANS ESCRIPTORS EBRENCS DE L?EXILI

2007: ANY DELS DOS GRANS
ESCRIPTORS EBRENCS DE L?EXILI

 

No deixa de ser una
afortunada casualitat el fet que durant l?any 2007 es complirà el centenari del
naixement de dos dels més emblemàtics i sòlids escriptors ebrencs del segle
passat, que dissortadament varen haver de sofrir de manera conjunta un llarg i
inacabable exili a Mèxic. Es tracta de l?Artur Bladé i Desumvila, fill de
Benissanet, i del jesusenc Joan Cid i Mulet. Totss dos varen realitzar una
magnífica tasca envers la potenciació de la identitat ebrenca, així com de la
dignificació de la cultura catalana en general en un dels moments més dramàtics
de la nostra història que els va forçar a viure molt lluny de la seva terra.

 

Els agents culturals i
literaris de la Ribera d?Ebre estan treballant molt bé, i ha han comenát a
organitzar tota mena d?actes que honorin la gran figura literària que va ser
l?Artur Bladé, un dels més grans representants del gènere memorialista als
Països Catalans i un excel·lent periodista i historiador. Per tant, no ens hem
de preocupar de la correcta difusió de l?escriptor riberenc, atès que les
entitas culturals i les institucions de la comarca ben segur que sabran estar a
l?eslçada de les circumstàncies. Com també ho estigueren al Montsià,
concretament a la Ràpita i a Amposta, quan varen organitzar un brillant any
Arbó el 2002, atapeït d?actes, que varen incloure edicions de llibres
biogràfics, reedicions d?obres de l?autor, i emotius homenatges públics al gran
novel·lista del Delta vinculat a la vegada a totes dues poblacions. Alhora que
la vila d?Alcanar ha retut el tribut merescut amb l?acurada anàlisi i reedició
de l?obra de l?escriptor canareu exiliat a França, Trinitari Fabregat.

 

Ben segur que les Terres
de l?Ebre, malgrat alguns reconeixements de relleu, estan en deute amb en Joan
Cid i Mulet. L?Associació de Veïns Jesús Catalonia, amb l?organització del
premi de narrativa anual  que porta el
seu nom, està honorant un dels més ferms intel·lectuals que va tenir una
influència més gran durant el període republicà i posteriorment entre la
colònia catalana exiliada a Amèrica. També hem d?agrair la tasca de
reconeixement de l?intel·lectual jesusenc que ha realitzat el Dr. Ramon
Miravall, entre altres coses en el magnífic pròleg del seu llibre de memòries
sobre el conflicte bèl·lic estatal. Tot i això, trobem a faltar una reivindicació
política del personatge, ja que en Joan Cid i Mulet, és el polític nacionalista
més important que ha tingut mai la ciutat de Tortosa i la resta de comarques
ebrenques. Sovint hem vist com des de certs sectors s?enlaira i es deïfica la
figura d?en Marcel·lí Domingo, com a emblema del progressisme i també del
catalanisme polític, quan de fet Domingo no era acceptat en amplis sectors del
nacionalisme català ja que provocava claríssims dubtes ideològics (amb alguns
postulats clarament espanyolistes), alhora que la seva relació amb ERC fou
estrictament tàctica més que de continguts catalanistes. Cid i Mulet era
militant d?Acció Catalana Republicana (el partit dels intel·lectuals) i no
presenta cap mena de dubte ideològic, atès que solia ser molt clar en els seus
postulats. A més, va ser un personatge polifacètic que va participar en tota
mena de fets culturals i es va encarregar de tirar endavant projectes tan
significatius com la Biblioteca popular de Tortosa i la Banda municipal en
plena guerra civil; alhora que es va encarregar de salvar el patrimoni històric
de la Catedral i de l?Arxiu tal i com ens ho narra en la seva obra
autobiogràfica La Guerra Civil i la Revolució a Tortosa i en el darrer estudi
sobre el tema d?en Jesús Massip. Igualment podríem escriure moltes pàgines
sobre la seva extraordinària feina literària a Mèxic, on fou secretari de
l?Institut Català de Cultura i va realitzar tota mena de treballs enciclopèdics
en el camp de l?esport que el convertiren en cronista vitalici de la Federació
Mexicana de futbol.

 

La figura d?en Joan Cid
i Mulet, doncs, no hauria de quedar de cap manera postergada. No ens podem
permetre l?oblit dels grans personatges que ens han dignificat col·lectivament.
Crec que ha arribat el moment de tirar endavant un homenatge merescut durant el
centenari del gran escriptor i que no succeeixi com tants altres cops a Tortosa
que s?han passat per alt commemoracions importants. És feina doncs de les
associacions culturals i de les institucions locals unir-se per tal de realitzar
un homenatge a l?alçada d?un dels intel·lectuals més influents que ha donat les
nostres terres.

 

Emigdi
Subirats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!