Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

29 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris

En Francesc de la Torre i Sevil, un notable poeta tortosí del Barroc

EN FRANCESC DE LA TORRE I
SEVIL, UN NOTABLE POETA TORTOSÍ DEL BARROC

 

En la vasta majoria d’estudis sobre la
literatura catalana, se’ns presenta 
habitualment el Barroc com a la continuació més fosca del període
conegut com a Decadència per a les nostres lletres (la qual també fa referència
a la forta davallada de la influència econòmica, comercial, militar i política
de la Corona d’Aragó), que s’havia començat durant el segle XVI. En canvi, cal
tenir present que els dos màxims representants de la literatura escrita en la
nostra llengua durant aquestes dues centúries eren fills de Tortosa: el
Cavaller medieval Cristòfol Despuig i el poeta Francesc Vicent Garcia “Rector
de Vallfogona”, de ben segur que la veu literària més important durant un
parell de segles a la nació catalana; alhora que el monjo dominic Francesc
Mulet, que va assolir una fama al País Valencià semblant a la que tingué
Vallfogona al Principat, era fill de Sant Mateu del Maestrat. L’historiador
literari Enric Querol, en la seva magnífica obra “Tortosa, república literària”
(1999), ens aporta una anàlisi molt diferent del Barroc a casa nostra, en negar
taxativament la qualificació de “Decadència literària” per a definir la vida
cultural tortosina del segle XVII. De fet, durant aquests anys es va redactar
la primera història de la ciutat per part del rector de la catedral Francesc
Martorell, i tingué altres autors destacats com en Jeroni d’Herèdia i el
canonge Miquel Macip.. No s’està d’afirmar que aquesta atribució bé donada
exclusivament per una qüestió de “tria de llengua”.

 

Precisament dintre d’un ambient culte tot
i que totalment castellanitzat hem de situar l’obra del poeta i dramaturg
tortosí Francisco de la Torre i Sevil, l’obra del qual gratament ens ha sorprès
i mereix una anàlisi exhaustiva. Vaig descobrir l’existència d’aquest poeta a
partir de l’atenta lectura de l’anteriorment esmentada obra de l’Enric Querol,
que l’enlairava com al màxim exponent del barroc català i un dels millors
poetes de l’àmbit castellà (recordem que estaven vivint el segle d’or de les
lletres castellanes), que va tenir una gran influència dintre de la Corona
d’Aragó en els ambients literaris de Saragossa i en els anys finals de la seva
vida a València. Posteriorment, el poeta Gerard Vergés també en feia un esment
interessant en un article a la premsa comarcal, on convidava a aprofundir en
l’obra d’aquest poeta barroc de casa nostra, com a exemple de poesia culta i
refinada. El mateix Querol ens apropa una mica més a la biografia i a l’obra de
De la Torre en un detallat article al recull “Llengua i literatura de la
Diòcesi de Tortosa” (2003).

 

Don Francesc de la Torre y Sevil va ser
l’autor de les biografies sobre la vida de diversos sants (Santa Bàrbara, Sant
Francesc d’Asís). Mentre que com a poeta va editar “El Entretenimiento de las
musas en esta barxa nueva de versos” i va traduir ·Las agudezas” de Juan Owen.
Sobretot va destacar la seva feina com a autor teatral, que l’ha portat a ser
un prolífic i valuós dramaturg. Va escriure les comèdies “Azucena de Etiopía”,
“Batalla de los dos”, “El descendimiento de la Cruz” i “Triunfar antes de
nacer”.

 

Com tants d’altres, malauradament De la
Torre i Sevil és pràcticament desconegut pel gran públic, i ha quedat oblidat
com al gran poeta i home de lletres que va ser. Tot i això, hem trobat algunes
de les seves poesies en dues antologies poètiques força diferents. Concretament
a l’enciclopèdica “Antologia de poetes catalans” a cura de Giuseppe Grilli,
trobem inclosos 7 dels seus poemes: “Al juego”, “Habiendo perdido al juego de
la pelota”, “A una hermosa mujer…”, “A las ruinas de Cartago”,  “Traducció d’un epigrama de Marcial”, “A
Laura que, ocultando el entretenimiento, se quejava de la murmuración” i “A una
mujer negra y afetada”. Mentre que a l’Antología titulada “Poesía española del
siglo de oro”, a cura del novel·lista barceloní Lluís Rosales, es van incloure
els poemes següents: “A una vela ardiendo”, “Al mar, en metáfora de un
caballo”, “A María Magdalena” i “A Cristo en la cruz”.

 

 

Emigdi Subirats

emigdi@hotmail.com

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!