Èxit dels escriptors ampostins

ÈXIT DELS ESCRIPTORS AMPOSTINS

 

El passat dissabte 6 de maig, durant el lliurament dels premis literaris
Sant Jordi de la vila de Santa Bàrbara (en el marc de les intenses Jornades
culturals que han de veure el punt i final aquest mes de maig), les lletres
ampostines varen rebre una destacada embranzida i varen eixir brillantment guanyadores.
Concretament, els dos guardons que corresponien als certàmens de prosa i de
poesia van anar a parar a dos autors de la ciutat. El premi de poesia, el va
rebre en Rafel Haro i Sancho,  per l’obra
“El llibre de les Mirades”, mentre que el de narrativa va ser atorgat a en
Rafel Duran i Pino, pel conte “L’Eterna Espera”. També va haver un accèssit o
premi local de poesia, a la planera Antònia Fontanet.

 

En Rafel Haro, ja ho havíem escrit anteriorment en diversos articles de
crítica sobre les lletres ampostines, és probablement el màxim exponent de la
literatura escrita a la capital del Montsià en l’actualitat. Combina
primordialment la narració curta i la poesia, tot i que també ha realitzat
alguna aventura en el camp de la dramatúrgia. Encara que no és un autor dels
que podríem anomenar com a prolífics, fa una literatura de qualitat, amb una
finesa descriptiva i un excel·lent domini de la llengua catalana, que li ha
aportat un magnífic nom dintre de l’heterogeni panorama literari ebrenc, que es
troba en un moment força emergent: amb tota probabilitat,  el més brillant de la nostra història. Membre
de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, als anys 1980 va ser un dels
impulsors de la històrica publicació “Tresmall” (d’anàlisi i difusió literària,
que aplegava noms importants de la nostra literatura com: l’Emili Rosales, en
Josep Ramon Roig, en Marià Lleixà,  i
altres escriptors i poetes ebrencs). Durant la seva ja llarga trajectòria, ha
rebut notables premis literaris, dels quals hem de destacar el Sebastià Juan
Arbó de Sant Carles de la Ràpita, que se li va concedir l’any 1991 (a la jove
edat de 24 anys) per “Història d’un mediocre”, alhora que l’any passat va eixir
guanyador dels emotius i concorreguts Jocs Florals de Torroja de Priorat, en
ser-li atorgat el premi de narrativa Marcel Sentís. En el camp poètic,
participa assíduament en els famosos reculls “Nit literària” de Tarragona.

 

En Rafel Duran pertany a una nova generació que hauríem de definir com a
Novíssims, que engloba en Yànnick Garcia (jove traductor i guanyador del
Gabriel Ferrater de poesia 2003 amb “De dalt i de baix” a Sant Cugat del
Vallès) i en Santi Valldepérez (autor de “Natros”, un assaig interessantíssim
sobre la identitat ebrenca, alhora que realitza una interessant carrera en el
camp dels documentals videogràfics). L’any passat amb “El Paquet” ja va
aconseguir guanyar el certamen Joan Cid i Mulet de narrativa (que concedeix
l’Associació de Veïns Jesús Catalònia), un dels més prestigiosos dels que se
celebren a les comarques centrals dels Països Catalans. Duran escriu crítiques
literàries per a la revista “Mainhardt” d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) i
participa del dinamisme literari de la xarxa Internet amb contes per al portal
joescric.com. L’eterna espera es basa
en l’angoixa que passa una noia jove mentre anhela l’arribada del seu amant
casat en un hotel luxós. Durant aquesta angoixant espera, el lector pot anar
esbrinant a poc a poc la mena de sentiments que la van tancant en ella mateixa
i en les seves contradiccions. Narrat d’una manera amena, aconsegueix captar
l’atenció del lector fins al toc final.

 

Tot i que el conreu del conte no havia arrelat gaire entre els escriptors
ebrencs, actualment podem pronunciar amb veu alta que Amposta s’ha convertit en
el centre d’aquest gènere literari, ja que autors locals com els esmentats
Rafel Duran i Rafel Haro, en Ramon Àngel Garcia o l’Albert Guiu (natural de
Flix, però vinculat laboralment a la ciutat) estan aconseguint donar-li vida i
èxit.

 

Felicitats, doncs, als nostres dos literats, en Rafel Haro i en Rafel
Duran, alhora que com no podia ser d’altra manera hem d’encoratjar-los a
continuar donant èxits  literaris a la
vila d’Amposta, ja que són el relleu generacional dels històrics literats del
segle XX: Sebastià Juan Arbó, Miquel Granell i Forcadell, i Josep Ferré i Royo
“Pep Soquet”.

 

Emigdi Subirats

emigdi@hotmail.com

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *