Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

26 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris

TIRANTE EL BLANCO ALS CINEMES EBRENCS

TIRANTE EL BLANCO ALS CINEMES EBRENCS

 

El cavaller medieval
Joanot Martorell, fill de Gandia, va publicar l’any 1491 una mítica novel·la de
cavalleries, Tirant lo Blanc, que amb els anys ha esdevingut la gran
joia de la literatura catalana, la qual va ser considerada pel mateix Cervantes
com al millor llibre del món. En motiu del cinc-cents aniversari de la seva
publicació (ara fa 15 anys), i gràcies a l’extraordinària feina que va portar a
terme Acció Cultural del País Valencià, es varen retre un seguit d’homenatges a
aquest veritable símbol de les lletres autòctones, que varen incloure una
edició juvenil i una en fascicles (brillantment il·lustrada i adaptada al
català modern)  per part de la revista El
Temps
. L’emprenedora i admirable Editorial Bromera d’Alzira, que també està
d’aniversari ja que compleix vint anys de servei a la nostra  literatura, ha fet un esforç enorme de
difusió de l’obra amb diverses adaptacions per a infants de totes les edats i
per al públic en general, alhora que també Edebé ha volgut col·laborar amb una
edició educativa d’un alt nivell.

 

En un altre ordre, el
cinematògraf Vicente Aranda, finalment i després de moltes penúries, ha
aconseguit portar l’històric relat a la pantalla gran. Ja era hora! Aquest era
un clam des de feia anys i panys. La que hauria d’haver estat una autèntica
fita per a la nostra cultura,  en canvi
ni tan sols pot ser celebrada en bona part del país. Primerament, la
Generalitat del Regne del PP es va muntar al carro en marxa i només va apostar
per la pel·lícula quan ja estava tot ben enllestit. Posteriorment, hem pogut
comprovar, amb els nostres ulls incrèduls, que a les sales de cinema de la
nostra comarca se’ns ha adulterat el nom, ja que solament podem veure  Tirante el Blanco. La versió en la
variant valenciana de la pel·lícula ha estat relegada novament, i això que les
nostres comarques gaudeixen del més alt índex de catalanoparlants de tots els
Països Catalans. És autènticament denigrant. Mentre a Tortosa l’equip de govern
patèticament continua idolatrant la monarquia (no sé com no li posen Cristina
de Borbó a la nova biblioteca); la federació de rugbi catalana ha rebut el
tracte habitual (menyspreu i obstrucció) per part de la seva homònima espanyola
cada cop que busca el seu just reconeixement internacional; el camarada Alejo
Vidal Quadras se’n surt amb la seva per tal de prohibir l’ús del català a la
Unió Europea. I per si fos poc, només tenim accés al nostre referent
novel·lístic amb la llengua del cavaller de la Manxa, si tenim ganes de
perdre’ns una estona pels cinemes comarcals, els dirigents dels quals no crec
que siguin guardonats per la correcta difusió del català (o sí? dels polítics
de l’Espanya una, la de sempre,  m’ho puc
creure tot).

 

Ja poden redactar
estatutets de la senyoreta Pepis, i lleis de normalització lingüística, a
l’estat espanyol res no pot canviar. Són com són, el fútbol es así. No
fa gaire, un important dirigent d’una companyia cinematogràfica del país es va
manifestar contra les anomenades quotes lingüístiques (que potenciarien el
cinema català, i el que es tradueix a l’única llengua natural del país), perquè
segons ell no es lícit potenciar allò que la gent no vol ni demana. Quin
cinisme! I diguem-ho clar, quin espanyolisme! Estic convençut que la gran
majoria del públic ebrenc que ha assistit a les sessions d’aquesta pel·lícula
valenciana en concret, hauria preferit sentir-la en la llengua en què la va
parir l’autor.

 

Per últim, i continuant
amb els disbarats,  la inexistent Espanya
plural de Zapatero, que no s’atreveix a trepitjar el Camp Nou per no perdre
vots (i això que ell no paga entrada), 
ni tan sols pot suportar un nom en català, encara que la pel·lícula
s’emeti en castellà. Ningú ha gosat 
traduir el nom de la famosa pel·lícula Ghost, per exemple, en
canvi els resulta contraproduent comercialment un nom en català. Prenem
consciència del següent fet: el nordamericà David Rosenthal va traduir la
novel·la a l’anglès el  1985 i la va
introduir al mercat anglosaxó amb el mateix nom en què la batejà Martorell. No
problem
! No li posà Tirant the White! Desgraciada cultura la nostra,
que ni tan sols  pot desenvolupar-se amb
dignitat dintre del propi territori.

 

Emigdi Subirats

emigdi@hotmail.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!