Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
En Basté, com a experimentat estudiós de les carreres
artístiques de personatges universals,
va voler començar amb una descripció coherent del territori que envoltava els
primers anys d’en Francesc Llop i Marquès.
crucial de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1928, i de les repercussions que aquesta tingué en el
camp social, arquitectònic i artístic; alhora que dóna gran rellevància a la
tertúlia dels ‘Quatre Gats’, on en Llop va agafar una fructífera amistat amb el
polifacètic artista i literat Santiago Rosiñol. Aquest establiment, on es podia beure i menjar, era
promogut per artistes de la categoria d’en Ramon Casas i Utrillo. Les
activitats artístiques que s’hi celebraven el varen convertir en un dels
centres més actius i populars de la Barcelona d’aquella època, ja que es reunien
artistes com Granados, Nonell, Gosé, Llobet, Malats etc. Era la
seu de vetllades musicals, exposicions artístiques, runcions de titelles,
ombres xineses, lectures poètiques i sobretot tertúlies i més tertulies.
Justament aquest intens ambient
sociocultural en què va saber
introduir-se és el vivíssim retrat del model de
vida que es va trobar el nostre pintor Llop, recent arribat a la gran
ciutat provinent de l’horta campredonenca. Per suposat que el context familiar és sempre de gran
importància, atès que les seues possibilitats artístiques també depenien de
l’estat econòmic de la família, que en el seu cas ben segur havia millorat. La
família va passar a residir al carrer de Nàpols, poc després va ingressar quan
tenia divuit anys a l’Ateneu Obrer de Barcelona per tal de cursar-hi classes
del dibuix al natural. La seua intensa vocació
així com el suport familiar li
van permetre rebre classes per tal d’ alliberar les seues inquietuds artístiques i millorar les seues
qualitats innates.
Després de conèixer el professor Nicanor
Vàzquez i assistir a les seues classes, va pintar el retrat del seu germà
Agustí (primera obra pictòrica de què es té constància). Basté ressalta la
influent figura de Vázquez en la producció llopiana i les coincidències en la vida de tots dos artistes:
en especial la seva estada a les Amèriques. Així com fa un analisi molt positiu de l’existència
dels Ateneus obrers, que varen esdevenir
veritables centres artístics, alliçonadors de grans vocacions i exploradors
del talent. Ens explica els reglaments de funcionament, mostra grans obres de
dibuixos al natural d’en Llop, i remarca les dificultats que tingué donada la manca de dates
de registre que van fer difícil la recerca d’informació sobre l’artista. Llegim
amb atenció aquest estracte:
Llop ens deixà una gran quantitat de
dibuixos i apunts del natural (carbó, sanguina, llapis), més necessaris per a
conèixer l’artista que qualsevol apunt biogràfic. Un d’aquests es tracta d’un
nu impressionant de gran format, és tan significatiu com el retrat del seu
germà, ja que juntament amb un segell de goma que diu Ateneu Obrer de
Barcelona, hi ha aquesta nota escrita en català, primer dibuix del natural.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!