Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Fabregat, el paisatge canareu i l’exili
La biblioteca
d’Alcanar porta el nom del literat Trinitari Fabregat (Alcanar 1912-
París 1994). Exiliat a França després de la guerra incivil, va passar
pels camps de refugiats de Sant Ciprià i Argelès de la Margenta on va
coïncidir amb el jesusenc Cid i Mulet, autor de Destins, relat representatiu de la novel·la concentracionària. Tots dos van escriure igualment poemes
concentracionaris, que necessitarien una bona difusió. El 1964 va publicar Jardins
Ignorats, escrita a París fruit de l’enyor i basada a la seua població natal, sobre la qual se n’ha fet una ruta literària. Justament el 1933,
Joan Cid i Mulet havia publicat Sota l’ombra del Montsià, en la qual fa
un interessant retrat de la vida i el paisatge canareu. El 2007, en el marc del centenari del
seu naixement, conjuntament amb Tomàs Camacho, vàrem realitzar una
xerrada a l’institut Sòl del riu d’Alcanar, en la qual vam comparar les dos novel·les i vam cercar-hi paral·lelismes.
Cid i Mulet havia tingut
una estreta relació amb Josep Bòria, director de la histórica revista
canareva Terra nostra, publicada en plena dictadura de Primo de Ribera. Tots dos estaven implicats en l’associacionisme
agrari i realitzaren una bona difusió per les Terres de l’Ebre. Fabregat
també va entusiasmar-se amb la tasca cultural de Bòria, persona que va marcar-los a tots dos. A França, tingué una estreta relació amb Antoni
Carrion, històric lluitador llibertari i gran dramaturg, que era íntim
amic i col·laborador del literat miravetà Roc Llop i Convalia. La seua
trajectòria literària, els ideals catalanistes i el dur exili va crear
complicitats entre tots ells.
Litteratus
Jardins ignorats
de Trinitari Fabregat va ser traduïda al castellà amb el nom de Jardines desconocidos pel poeta i professor
Tomàs Camacho el 2003. Va ser una nova i magnífica aportació a la difusió del seu
bagatge literari. Personalment, vaig fer el pròleg del treball de
recerca sobre Trinitari Fabregat que va realizar l’alumna de l’institut canareu, Anna Chillida,
que posteriorment va presentar una comunicació al Congrés d’història
d’Alcanar. Un interessant apunt biogràfic de l’autor va aparèixer a la
revista Lo Rafal, escrita per l’investigador local, Agustí Bel.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot esment a escriptors exiliats catalans i valencians arran de la guerra incivil i la tasca de divulgació és d’agraïr per damunt de qualsevòl política.
Però alhora el rebuig a aquells empastrers que pretenen utilitzar-los de forma pretensiosa, volen fer-los coincidir amb determinats dogmes en forma de determinats axiomes polítics catalunyesos contra els valencians.