Emigdi Subirats i Sebastià

Avui diem adéu al 2010!!! Acostumo cada any a fer  balanç ací al blog  de com m’ha anat personalment tot plegat en  els diferents àmbits de la meua vida. Indubtablement, ha estat força satisfactori. A nivell de família, els xiquets van adquirint els seus hàbits i coneixements conforme van creixent, com tots/es els i les de la seua edat, la qual cosa és sempre un repte anar-ho vivint com a pare. M’agrada molt seguir de ben prop el seu aprenentatge. És del meu màxim interès, també quan fan activitats diverses. Guillem ha començat a jugar amb els prebenjamins de la UE Remolins-Bítem, cosa que ens il·lusiona força. També juga a bàsquet en un extraescolar, igual que Rosa, que a la vegada és molt afeccionada a l’activitat teatral. Tots dos escriuen contes, cosa que em fa extremadament feliç.  Les activitats esportives ens deixen un sabor ben dolç, i les notes acadèmiques han estat francament positives. No cal dir que tot això ens fa sentir en plenitud a la seua mare i a mi.
Laboralment, m’ho estic passant molt bé durant els dos cursos en què he estat destinat a l’institut Benaprès sitgetà, etapa que enguany conclou. Dubto que em pugui sentir més a gust en cap altre institut, malgrat la distància geogràfica!!! Estan sent dos anys molt fructífers, durant els quals estic aprenent el funcionament d’un centre de secundària. Estic treballant a molt bon ritme,  preparant molt material, i fent treballar força un alumnat del qual em sento molt satisfet. He bastit molt bones relacions personals amb alumnes i profes. Acostumo a ser molt proper als alumnes, i podria parlar de relacions molt emotives amb alguns d’ells, que em rejoveneixen i alhora em fan sentir la feina de profe en plenitud. Les quatre hores diàries de tren em serveixen per enllestir molta  feina, i també per bastir amistats  que m’omplen força.
A nivell literari, he seguit el ritme intens dels darrers anys. He tornat a publicar  força durant el 2010. He de destacar  la participació a l’enciclopèdia d’història de les Terres de l’ebre, que tira endavant l’associació Ilercavònia futur, amb la redacció del capítol de literatura en català fins als 1938. Recentment he publicat la conferència sobre Cid i Mulet que va organitzar la URV, en el llibre col·lectiu Personatges ebrencs del segle XX. També he participat en reculls de contes i poemes col·lectius, a més d’escriure en revistes com Saó, de València, Mainhardt, d’Alcalà de Xivert, i a la premsa comarcal.  L’organització de la fira literària Joan  Cid i Mulet a l’EMD de Jesús, és tota una cirereta literària, a la qual li donem forma i ens permet homenatjar els grans homenots i donasses de lletres de la nostra terra ilercavona. Assistir al lliurament de la Creu de Sant Jordi a Manel Pérez Bonfill, el nostre professor de sempre, va ser tan important per mi. Era el reconeixement a una gran figura literària, i per a nosaltres un reconeixement a la feina que estem fent en els darrers anys a favor dels nostres literats. El programa radiofònic Lletres Ebrenques em permet difondre la literatura i passar-m’ho més que bé a la vegada. I properament faré cinc cèntims de tres projectes literaris de gran interès que han estat un veritable regal de reis a nivell personal, que han culminat un any més que satisfactori.

La nova etapa a Òmnium ilercavó m’ompli d’expectatives. La catalanitat és l’essència de la meua vida, i ômnium és el lloc ideal per a difondre-la. De moment, amb el Cafè tertúlia i el Club de lectura històric-ideològic, volem apropar la ciutadania a Òmnium, i fer país, que cal i cal i cal.
El Barça sempre ha estat part important dels meus sentiments. I ara tenim el més triomfant de la història, amb triomfs grandiosos i una imatge perfecta: educació, pedrera, catalanitat, jogo bonito… res més es pot demanar, per a glòria dels catalans-culés i desglòria d’aquells que els toca rosegar ceba, i molta.
 Quant a Campredó, s’ha aprovat l’entitat municipal descentralitzada. Tot i que el pas de pussa dels governants ho enterboleix tot. Què hi farem? Ells són l’eficàcia i la moderació, i nosaltres els radicals i els impacients. I així va tot… però realment, el que estan fent, és francament desagradable i vergonyós. Ens queda l’activitat de Soldevila, l’organització de les fires d’estiu, la xarxa de lligams que estem creant al nostre costat, la gent que ens acompanya en el somni d’anar construint el nostre poble, malgrat tot…
Quant a la nació catalana, no ha estat un bon any. Espanya ha posat les traves i  ens ho matxaca tot. Electoralment ha estat un desastre per a l’independentisme, que viu un moment dolç quant a seguidors, i nefast quant a estructuració. Els defectes de sempre continuen, sectarismes i personalismes tiren en orris l’únic projecte amb cara i ulls per als Països Catalans, la resta són simples pedaços. Els tribunals espanyols han actuat com a col·lonitzadors. La resposta ciutadana va ser multitudinària al juliol, però tot ha quedat amb aigua de borraines. Quant al nou govern temps hi haurà per a jutjar-lo, tot i que les expectatives de canvi positiu són ben poques. No enyoraré l’absència del PSOE precisament, tot i que alguns/es dels nous/ves consellers/es… Déu n’hi do!
Un any més ha passat, durant el qual he viscut esperances i felicitat, i he pogut realitzar activitats  fructíferes i complaents, que recordaré sempre. Tot al costat de l’Araceli i els xiquets… de la resta de familiars… dels amics i de les amigues… d’alumnes i cos docent…. d’escriptors/es… d’independentistes i agents culturals… la meua vida…
I ara visca el 2011!!!

PD. He fet un apunt personal. No he parlat de la dura crisi econòmica que afecta al país, ni dels milers de persones que sofreixen i molt, i que l’any 2010 els serà per oblidar. No els he oblidat… mai no ho faig. La meua estima i suport per tots/es…