Poema i festa de Vicent Andrés Estellés

http://4.bp.blogspot.com/_Fg5BrCO1kAo/TH1UgAaMlEI/AAAAAAAADRg/O7hzjgNtO6g/s400/Diada.Estelles.02..pngL’apunt d’avui, com no podia ser d’altra manera, havia d’incloure un poema de Vicent Andres Estellés (Burjassot 1924- València 1993). Ens adherim amb molt de gust a l’homenatge blocaire a la figura del poeta de Burjassot, un dels grans de les nostres lletres catalanes del segle XX. També celebrem l’organització de la festa Estellès, un sopar d’homenatge en nombroses poblacions del País Valencià, entre les quals Benicarló i Vinaròs. Llarga vida a l’obra d’Estellès!!! Robert Burns és el poeta nacional escocès, objecte de la gran nit de poesia. Estellès rebrà l’estatuts de poeta nacional català al País Valencià!!!!

El poeta tortosí GERARD VERGÉS (“Immens Estellés”, pròleg a V.A.E. Antologia poètica. Barcelona: Proa, 1985)  escrivia:
hem apuntat una mica els temes predilectes de l’Estellés: la mort, el sexe, la fam (així ho assenyala Joan Fuster). Però no la mort, el sexe i la fam vistos d’una manera distanciada, sinó partint d’una realitat de noi de postguerra, irada i tèrbola, de “quan tothom fornicava malament, menjava malament, moria malament” […] També, i finalment, s’ha d’esmentar el poeta cívic, el poeta amb plena consciència del seu país i de la seva llengua malmesa i proscrita:  Sols he volgut servir les meues gents. 
I la veu d’Estellés ens arriba amb a màxima expressió:

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament

Primerament sentim la veu del gran Ovidi Montllor, des de l’Olumpia de París estant, recitant-nos els versos com No hi havia a València dos amants com nosatres…http://www.youtube.com/watch?v=KbyGUNtVqXs&feature=related
I sentim el poema d’Estellés, traduït a l’anglès pel catalanòfil americà David Rosenthal, i llegit per l’amiga tortosina Sílvia Panisello:
http://il.youtube.com/watch?v=tpUnKb0PPfo&feature=related

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *