Poema Una sortida digna

L’escriptor i amic Jesús M. Tibau va tenir una iniciativa exitosa  l’any passat que va portar a l’edició del llibre 

 

Totes les baranes dels teus dits, a partir del nom del seu primer poemari personal. Enguany repeteix iniciativa i ens convida a escriure un poema que inclogui l’expressió “una sortida digna“, el títol del seu darrer recull de contes. El recull de poemes s’editarà de nou per part de l’editorial Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l’arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost. Els poemes s’han d’enviar a la seua adreça personal abans del 14 de febrer. El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic prioratí i amic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que li va cedir  cedit com a títol del seu recull de contes i del blog http://unasortidadigna.blogspot.com

Totes les baranes dels teus dits, a partir del nom del seu primer poemari personal. Enguany repeteix iniciativa i ens convida a escriure un poema que inclogui l’expressió “una sortida digna“, el títol del seu darrer recull de contes. El recull de poemes s’editarà de nou per part de l’editorial Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l’arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost. Els poemes s’han d’enviar a la seua adreça personal abans del 14 de febrer. El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic prioratí i amic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que li va cedir  cedit com a títol del seu recull de contes i del blog http://unasortidadigna.blogspot.com

El meu poema és el següent:
 

En un instant particular, una lletra escrita ens comunica,
ens realça la vida i ens fa entendre l’univers que ens envolta.
Sovint veiem com la guerra desola la terra eixuta,
i ens sentim uns xiquets innocents davant de qui mana.
I tot es mescla, la lletra i la lluita honesta per la terra,
i un remolí d’idees ens inspira envers la VIDA.

És llavors que el sol llueix més alt i engendra sentiments arreu,
i empeny la llengua nostrada que es nega a fondre’s.
És llavors quan ix amb elegància el talent del literat,
que fa reviure històries ufanes amb segell d’un home.
És llavors que ens sentim fidels a la història augusta,
amb tots els camins que ens arrelen més a la terra.

I escrivim, ara i adès, i conreem la parla de casa.
I, passen els anys, i ens sentim recomfortats del nostre ideari.
I recordem els grans de les lletres nostrades
que ens han deixat un llegat per a la història.
I enlairem la bandera a tots els vents que ens deslliuren,
car sabem que el futur ens oferirà una sortida digna.


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *