Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Apunt d’homenatge en el dia de la clausura de l’any Joan Amades
La collita de les olives comporta tres feines al camp. La primera és fer-les caure de l’arbre. És feina pròpia d’homes més aviat joves, que a Tortosa reben el nom d’esquerradors, nom derivat del verb esquerrar, emprat per indicar l’acció de collir olives directament amb la mà. En collir les olives de la branca, cal fer-ho amb suavitat i sense estiregassades, com si hom munyís, i amb aquest verb és qualificada l’acció:
De munyir i d’esquerrar,
no en sap tothom qui ho fa.
També se’n diu abastar.
Per fer caure les olives de les branques altes s’enfilen a les oliveres; per abastar les baixes ho fan des de dalt d’escales, i les de més avall les fan caure a cops de canya des del sól mateix. Fer caure les olives a cops de canya des de terra és qualificat de varejar.
Qui olives vareja,
no es mou de terra.
Les olives collides directament amb la mà des del cim de l’olivera eren destinades a ésser confitades o posades en sòls, i les que queien i calia collir de terra, a ésser premsades i fer-ne oli.
Amb referència a la masegada que hom fa a l’arbre en collir, diu la parèmia que:
L’oliver
li fas mal
i et dóna bé.
Un cop les olives a terra, les pleguen les collidores, generalment dones. Els colliters petits solen collir-les en família, i els infants deixen d’anar a l’escola per anar a plegar olives. Per significar que de plegar olives del sòl fins en sap la mainada, hom diu que:
D’olives i de glans,
tantes en cullen els xics
com els grans.
Per no haver de collir les olives directament del sòl i evitar que s’embrutin de terra, solen estendre grans borrasses de xarpellera al peu de les oliveres perquè les olives caiguin al damunt.
Els estris emprats per a posar les olives a mesura que es van collint, siguin coves de vímet o cabassos d’espart, reben el nom de barselles, el qual s’estén a la quantitat d’olives que hi caben. A Tortosa la barsella conté la sisena part d’un quartà, i a les Balears es compon de 25 lliures.
Des d’aquest bloc ens adherim als actes de clausura de l’any Amades, amb aquest apunt dedicat a la tasca de plegar olives, tal com ho diem a la regió ebrenca. Aquells a qui us agradi la música tradicional us recomano que escolteu la popular cançó Les collidores d’olives del grup ebrenc Quico el Cèlio, Jaume, el noi i el mut de les Ferreries, que de ben segur seria del gust del gran folklorista català que homenatgem en el dia d’avui des de la Catosfera. Aquest és l’enllaç: http://www.tubalespectacles.com/cdcanta.htm
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No em voldria equivocar però la cançó dels Quicos parla de les Plegadores que, per altra part, penso que es mes correcte….plegar ( d’agafar, recollir o arreplegar ) d’el terra, que collir de l’arbre, rama, planta ( arrancar ) etc.
A més natros per aquí sempre hem dit plegadores.
També crec que de la quartera ( no quartà ) se’n diu així perquè està formada per quatre barselles o cabassos, però no ho juraria.
Quan jo era menut, d’això fa força anys, i en plegava per allà al
Reguers, de tant en tant ” queia ” un tarrosset de sucre del ” cel ”
per ser bon plegador.
Són tantes les coses que ens mostren els llibres d’Amades que no acabaríem mai.
Curiosament, en l’àmbit de la paremiologia, el món de l’olivera i les feines del camp relacionades amb l’elaboració de l’oli hi té força presència.
No fa gaire vaig adquirir un llibre en castellà de Manuel Urbano Pérez Ortega (2009): <i>Refranero gastronómico de la aceituna y el aceite</i>, que també recull dites en català i gallec. Una bonica obra!
Un homenatge merescut a una personalitat irrepetible.
Un molt bon apunt personal i vinculat a la terra. M’ha agradat.