Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

8 de setembre de 2009
6 comentaris

Tomàs Bosque, cantor del català

Cuando los tiempos vienen mejores - album coverTomàs Bosque és un veterà cantautor del xicotet poble de La Codonyera (Matarranya), l’obra del qual s’emmarca plenament dintre de la nova  cançó aragonesa que va aparèixer allà pels anys 1970, l’autor més conegut dels quals és indubtablement José Antonio Labordeta. La seua trajectòria professional està recollida a l’excel·lent llibre Joglars de frontera, que porta com a subtítol:  la cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon, de Màrius Sasot, el director de la revista Temps de Franja. Hi podem trobar nombrosos dels seus poemes i de les seues cançons que ens apropen un dels homenots matarranyencs que han lluitat durant dècades per traure la llengua catalana de l’ostracisme de la història. En aquest mateix  llibre trobem  una mena de declaració de principis de Bosque que el porta a afirmar: En aquells temps, cantar en català a l’Aragó era força complicat, perquè la gent no ho entenia. Fins i tot a la Franja, a molta gent d’aquells pobles els resultava estrany sentir cantar en la seua llengua. Fora d’Aragó, el català dels pobles de la Franja era una cultura també desconeguda.  Durant els darrers anys hem pogut llegir articles seus a la columna Viles i gents  que publiquen diferents personalitats de la vida cultural matarranyenca al setmanari La Comarca d’Alcanyís, una de les escasses possibilitats de publicar setmanalment en la nostra llengua a la premsa  a l’Aragó.
El nom d’aquest  lluitador per les classes populars i per la llengua catalana el trobem per internet a l’enciclopèdia aragonesa baix la següent definició:   Profesor de música. Hasta los 24 años estuvo ligado profesionalmente al mundo del cooperativismo agrario  en su pueblo natal. Se dio a conocer en los años setenta como cantautor en castellano y «chapurriáu» .
No ens deixarà mai de sorprendre l’espantosa manca de consciència cultural i lingüística que mostren aquestes enciclopedies suposadament serioses, que permeten la publicació d’aquestes definicions sense cap mena de criteri.  Tomàs Bosque és un històric de la cançó en català, nom amagat deliberadamen i substituït per la de chapurriau, per tal de negar la unitat lingüística i menysprear la nostra parla situant-la a l’alçada d’un patois. Però no cal més retòrica, els versos del cantant contesten qualsevol definició infame: Lluït i blanc és lo meu idioma,/ fet de mújsica i combats,/ en centúries passades de paraules./ De lluny ens ve la veu a gola/ i anomenem les plantes i animals/ en encertades lletres heretades./ Escriure, no escrivim encara prou:/ ens van furtar les plomes fa vuit segles./ Diuen els que no ho sabent tot/ i els que hi saben ben poc,/ que esta llengua és basta./ Oh! per favor, savis de cagalló,/ opineu si voleu,/ arremangueu-tos i descobrirem vostres misèries./ Vols dir, amic cantor,/ que el vostre Chapurreau de l’Aragó,/ és clara llengua, és català del bo?/ Així mateix, respectable senyor,/ veniu només al Guadalop,/ i els camperols d’allí,/ sens cap esforç,/ us donaran una lliçó.
Amb aquesta mena de poemes el cantautor de La Codonyera mostra una força immensa envers la dignificació de la llengua catalana al Matarranya. Malgrat que a l’Aragó no hi ha hagut cap voluntat política de normalitzar el català, malgrat que alguns agents de la incultura continuïn usant la definició chapurreau per al català, malgrat d’altres averracions culturals… hi ha una bona pedrera d’escriptors i cantants que conreen la nostra llengua a les viles de la Franja de ponent. I no ens podran silenciar, com no podran silenciar Tomàs Bosque, Anton Abad, Hèctor Moret, Lluís Rajadell, Juli Micolau, David Albesa, J.A. Carrègalo, Josep Miquel Gràcia, Carles Sancho, Màrius Sasot, Antoni Bengoechea, Susanna Antolí, Marc Martí, Els Draps, Temps de temps, Túrnez & Sessé… i tantes altres veus d’una terra que ha estat retratada per dos grans homenots de les nostres lletres: Jesús Moncada i Desideri Lombarte. 

  1. … el voldríem, com a tants d’altres. Una figura important, com tantes d’altres amagada i menystinguda. Un bon apunt per recuperar el país.

    Una abraçada des del Lluçanès amb arrels al Matarranya.

    Aleix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!