50 anys sense Carles Riba

 Avui fa cinquanta anys de la mort del poeta Carles Riba (Barcelona, 1893-1959), un dels noms il·lustres de les lletres catalanes del segle XX. Es tracta d’un grandíssim home de lletres, en la seua qualitat com a poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. La seua producció lírica compta amb obres tan significatives com: Primer llibre d’Estances (1919),  Segon llibre d’Estances (1930), Tres suites (1937), Elegies de Bierville (1943), Salvatge cor i Esbós de tres oratoris (1953). Professionalment era  catedràtic de grec. El seu coneixement de les llengües clàssiques el va portar a la realització d’acurades traduccíons per a la fundació Bernat Metge de l’Odissea d’Homer i, també, obres d’Èsquil,  Kavafis, Plutarc,  Sòfocle. També trauïria clàssics anglesos i alemanys com Hölderlin, Poe i Rilke. Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes durant la II República. El 1939 va emprendre el camí de l’exili a l’estat francès.
La relació de Carles Riba amb les Terres de l’Ebre té arrels familiars. El seu pare era tortosí i va ser un dels primers ebrencs que va conrear el català literàriament durant la Renaixença. Va tenir igualment relació amb Mn. Tomàs Bellpuig, també vinculat a la Fundació Bernat Metge i a la traducció dels clàssics llatins. En motiu del seu traspàs la cultural revista Gèminis (1951-63), que va aportar aire fresc culturalment a la Tortosa de la postguerra, va publicar la primera esquela luctuòria en català d’ençà de la República en una publicació dels Països Catalans. Era l’homenatge particular  de la colla de Gerard Vergés, Manel Pérez Bonfill i Jesús Massip a un dels grans poetes catalans del moment. Anys després el propi Gerard Vergés (1981) i l’Albert Roig (1993) aconseguirien ser guardonats amb el premi Carles Riba de poesia, el més prestigiós de les nostres lletres. Són els dos únics ebrencs que compten amb aquest guardó.

ELEGIA NOVENA

Per a Pompeu Fabra

Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora!
Adormits en el vent de Queronea, xiprers!
Esplendor per als ulls o malencònica estampa,
crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom,
llocs! la meva presència amb cor violent us completa,
mots! la meva veu assedegada us fa plens.
Si en el meu cos carnal solament un triomf inefable
va poder-me engendrar contra la nit i el no-res
(entre els braços del pare, oh mare en la llum i en la Gràcia,
pura presa en el pur començament dels meus anys!)
no calia victòria amb humiliació de reialmes
ni importava un ponent buit de la fuga i la sang,
perquè fos deixada en el solc incansable dels segles
la furiosa llavor per al meu ésser civil.
El que fou necessari i bastava, és que uns homes sentissin
com no hi ha fast més dolç que ésse’ i gustar-se un mateix;
simplement, subtilment, sabessin com no hi ha inútil
cap esperit, si creix lliure en la seva virtut;
que per podè’ esdevení’ el que volien llurs déus, en la forma
viva del que eren ja des de l’arrel de llurs morts,
consentissin a fer-se, ells diversos! iguals en els armes,
persuadits per la llei, ells que es dictaven les lleis,
i a la força més forta que estreny o que inunda, oposessin
la raó que es coneix i l’escomesa viril.
Homes que vau mesurar i acomplir accions més que humanes
per merèixer l’orgull d’ésse’ i de dir-vos humans,
jo em reconec entre els fills de les vostres sembres il.lustres:
sé que no fórem fets per a un destí bestial.
La llibertat conquerida en l’apassionada recerca
del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.
Sí, però l’esperança meravellosa traspassa,
crida, més real que la tenebra o l’estel
-ossos decebuts i l’heroica pira en el vespre
desesperat- per a molts sembla d’antuvi una fe;
sols que té menys espera i arrenca de tots els exilis
cap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *