Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

19 de gener de 2009
6 comentaris

Bicentenari d’Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe (1809-1849) és indubtablement una de les plomes americanes més originals i poderoses de la història. La seua tasca literària i la seua personalitat no va ser gens entesa pels seus contemporanis, però. Era alcohòlic, ell mateix va atribuir aquesta malaltia a la seua eterna oscilació anímica entre l’esperança i la desesperació. El seu treball literari està estretament vinculat al seu sofriment personal, per la qual cosa no es pot deixar de banda la seua tempestuosa vida.
Poe estava més interessat en estètica que en ètica. Va ser un dels impulsors de la teoria de Art for Art’s sake, l’art per l’art. També va ser un dels introductors de les històries detectivesques modernes i l’inventor dels contes de ciència ficció. Molts crítics avui dia el defineixen com un geni torturat i un mestre de la ficció, que va entendre com ningú altre la naturalesa del gènere narratiu i va treballar amb gran concentració per intentar assolir efectes importants. El seu poema més estudiat, The Raven, li va donar gran fama i encara és estudiat en totes les facultats de filologia anglesa d’arreu del món.
Va treballar per a  molts diaris, però sempre li va ser difícil conservar la feina. Era un crític implicable que el va portar a rebre el sobrenom de tomahawk man. Els seus articles incrementaven notablement  les vendes dels diaris, però es barallava amb tots els directors i periodistes. 
Poe ha passat igualment a la història per ser el modernitzador del relat gòtic, que des de la seua aportació va deixar de ser sinònim de medieval, sinó que es referia a treballs en què s’intentava inspirar terror amb arguments macabres i plens d’horror, violència, misteri i suspens, que ja no estaven contextualitzats  a l’edat mitjana.
Des del bloc ebrenc Hespèria ens conviden avui a homenatjar un dels grans mestres del gènere de terror, en el dia del segon centenari del seu naixement. 

The RED DEATH had long devastated the country. No pestilence had ever been so fatal, or so hideous. Blood was  its Avatar and its seal – the redness and the horror of blood. There were sharp pains, and sudden dizziness, and then profuse bleeding at the pores, with dissolution…

  1. qui hagués pogut empescar una metafísica nocturna amb el mestre Poe, a l’empara dels besllums de les espelmes! Cada cop que llegeixo ‘Ligeia’ em tremola l’ànima… Si Déu em concedís el desig d’escollir dos escriptors per esgotar amb ells una vetllada: Poe i Pessoa.

    Per cert, un comentari personal pels Poeadictes: decebedor el llibre de M. Pearl sobre Poe – ‘L’ombra de Poe’- Tant que havia xalat amb ‘El club Dante’! Un immens thriller literari… No sembla pas el mateix escriptor… Tal vegada el corb negre no va anar a cercar-li les muses, aquest cop…

    Salut i pau, eik!

    Miquel

  2. M’ uneixo amb vosaltres en el bicentenari del natalici del gran novel·lista del gènere de terror i poeta , amb una cançó que Silvio Rodriguez* li va dedicar.

     

    Trova de Edgardo

     

    Hoy

    a mi puerta un pájaro trinó,
    pero abrí
    y una sombra se echó a volar.
    Hoy

     recordé a Edgardo, aquel señor
    fumador
    de amapolas, que era juglar.

    Hoy haré una página celeste,
    trovadita, trovardiente.
    Hoy cantando solo con la luna,
    ya que se hizo puta la fortuna.
    Hoy me trovaré para alegrarme,
    como Edgardo, sin alarde

    *Silvio Rodríguez és trobador i membre fundador de la “Nueva  trova Cubana”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!