Diccionari afectiu de la llengua catalana

Maria Folch, una activa blocaire valenciana de mesvilaweb que porta un interessant bloc “El meu país d’Itàlia”, està tirant endavant una interessant iniciativa: la creació d’un diccionari afectiu de la llengua catalana, per a la qual cosa demana la col·laboració dels membres de la Catosfera. Crec que des de l’Ebresfera podem aportar apunts molt positius, ja que som un col·lectiu molt actiu i també molt afeccionat a aquesta mena d’activitats per enriquir la nostra parla. Blocaires impetuosos com Jesús M. Tibau, Jaume Llambrich, Gustau Moreno, Dani Gil o Jordi Andreu segur que podrien fer aportacions a aquest curiós diccionari que ens permetrà adonar-nos de la nostra gran riquesa lingüística i de la capacitat creativa que permet la llengua catalana. Us deixo amb l’explicació de primera mà d’aquesta blocaire resident al país transalpí que no tan sols no oblida les arrels, sinó que les vol potenciar tostemps:
“He fet un altre bloc només per al diccionari afectiu de la llengua catalana, el mecanisme seria que vosaltres envieu les vostres paraules a l’adreça  diccionariafectiu@gmail.com i jo la penge com a entrada a l’altre bloc, o, si preferiu, la poseu ací als comentaris i jo còpie i enganxe allà. Als que teniu bloc vos demanaria que l’enllaceu i m’ajudeu a difondre la cosa (com més serem més riurem) i convideu a participar als vostres lectors i, si vos va bé, que publiqueu la vostra paraula com una entrada al vostre bloc.
Al bloc del diccionari llistaré els blocs que hi participen. Els que envieu la vostra paraula (o les vostres paraules) a l’adreça de correu o la poseu ací baix digueu-me com la voleu firmar (nom i cognom, nom del bloc, nom, el que vulgueu).  M’agradaria molt que aquest “diccionari de butxaca” s’anara enriquint amb el temps, no vos talleu…
Òbviament es poden repetir paraules.
Si teniu suggeriments sobre qualsevol millora possible de tot plegat vos ho agrairé molt. He posat un enllaç ací a la dreta, dalt de l’enllaç al blogs de lletres, no es veu gens bé, ja el canviaré, però funciona…Aviseu quan pengeu la paraula al vostre bloc…”

Aquí estan les meues primeres aportacions personals que Maria Folch ja ha penjat  al diccionari afectiu de la llengua catalana :

Espigolar: la meua iaia, Cinta Tafalla, era dels Reguers, un poble a la falda mateixa del Port de Caro. Era cabassera, va fer cabassos de palma (natros en diem pauma) tota la seua vida. Els pagesos i les pageses del territori anaven a plegar olives i garrofes amb el cabàs baix del braç i cantant jotes de la terra tot el camí. To el camp s’omplia de càntics de treball i de xalera. Quan no hi havia solada, quantitat del producte en qüestió, anaven a espigolar, a buscar una oliva aquí una altra allà per omplir el cabàs. Els temps moderns s’han endut al pou de la història una paraula molt usada durant anys i panys a casa nostra.

Costura: Als pobles, amunt i avall de la nostra terra, els xiquets i les xiquetes durant dècades anaven a costura de manera irregular, només quan els pares s’ho podien permetre. També se li podia dir anar a estudi, però costura era la paraula generalitzada per al fet escolar. Avui dia, encara els nostres iaios repeteixen aquesta paraula que sona a record i que ens transporta en un itinerari de la memòria enrera en el temps, quan el senyor mestre parlava en llengua estranya. A la ciutat de l’Alguer, el país català de Sardenya, s’ha obert una llar d’infants amb aquest nom, la primera línia educativa en alguerès. Visca la Costura, llavors!

Menjar blanc: farina d’arròs, canella i sucre. Remenar i remenar fins que estigui pastós i no es facin grúmols. La cullera de fusta ens construeix el berenar. La nevera el refreda. I a menjar que hi ha gana a les cinc de la tarda després d’una jornada escolar. No es compra a la pastisseria, es remena a casa i té un sabor ben de la terra.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *