15 de juny de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Quo vadis, Sueca ? (II)

Encara
caldria afegir-hi a tota aquesta problemàtica què, si no recorde
malamente, durant tres Legislatures , el partit que més recolzament
popular ha tingut no ha presidit la Corporació per haver-se pactat
entre altres candidaturas de menor nombre de regidors equips de govern,
deixant en l´oposició a la minoria-majoritària . Els pactes
postelectorals  han resultat de vegades  difícils d´entendre perquè semblaven més obeïr a la voluntat  “d´impossiblitar l´accès al govern a  l´”altre/s”
que a plantejaments d´eficàcia i afinitat ideològica dels “pactistes”.
Actituts , o acords, que “ací” es consideraven correctes, quan “allà”
no quallaven per considerar-los “contra-natura” política i
ideológicamente. Tot donava, i dona, peu a la interpretació que els
pactes es fonamenten més en motivacions, criteris i interessos
personals, que moguts per satisfer i intentar donar solució als
problemes reals de la societat suecana. I s´entra en una dinàmica que
fa pensar en la “mercaderia” del vot.
Pensem
que de un poc de tot ha contribuït a que des del 79 fins ara l´esquerra
haja anat perdent força representativa en la Corporació. Si en el 79
n´eren 14 regidors (del total de 21), 7 del PCE i 7 del PSOE, en la
Corporació actual només queda el PSOE com a representant de l´esquerra
i sols amb 4 concejals. I sent benevolent amb el PSOE, perquè
difícilment podem considerar-lo representant de l´ esquerra donada la
involució ideològica i política d´aquest Partit des del 79 fins ara
caracteritzada per les politiques de dreta que ve aplicant el Govern
Central.
            I la situació actual s´ha agreujat.
            En
l´actual Corporació, com ja hem comentat, s`ha constituït novament un
“tripartit” de Govern, però aquest té unes peculiaritats que no han
tingut els equips  (“bi” o “tripartit”)  que ens han governat anteriorment. I ho subratllaré:
                       
                        1.-
Per primera vegada tenim Presidint la Corporació un Alcalde del
tripartit que es el cap de llista de la candidatura (GISPS) que menor
recolzament ha tingut per part de l´electorat suecà de totes les que
han aconseguit representació ( 2 regidors de 21 : no arriba al 10% del
nombre total de concejals que hi ha a l´Ajuntament).
                        2.-
Sempre a l´oposició havien quedat almenys tres grups, política i
ideológicamente distanciats, que entre ells tenien entre 8 i 10
concejals, i què resultava poc probable unificar criteris front a
l´equip de govern, mentre que actualmente només hi ha un únic partit a
l´oposició, el PP, fregant la majoria absoluta (10 concejals : la
majoria està en 11), i que a més a més ha estat el partit que major
recolzament electoral li ha donat l´electorat suecà. Pel que cap la
possiblitat d´exercir una oposició ferma i efecicaç a l´igual  que es produeixca al llarg de la legislatura una moció de censura.
                        3.- Cap dels grups polítics del “tripartit” conten amb partits afins que tinguen  poder al Parlament Autonòmic, amb els problemas de gestió que això pot comportar, agreujats si perden  el
que actualmente té el PSOE al Govern Central una vegada realitzades les
Eleccions Generals que al més tardar es convocaran el proper mes de
Març´12, cas de que no s´avancen  a la tardor d´enguany.
           
4.- Des de l´òptica de l´esquerra, des d´on situe la meua anàlisi, no
hihauria que oblidar d´on procedéix política i ideològicamente l´actual
Alcalde. Si no vaig errat fou membre d´AP, posteriorment afiliat al PP.
Encara que  actualment estiga fora  del Partit cal recordar que  en la seua candidatura hi figuraven també exmembres del PP, algún d´ells  havia
actuat com a portantveu a la Corporació de Sueca. Per aquesta
procedència politica i ideològica no seria res extrany que , tard o
d´hora, apraregueren contradiccions insalvables entre els grups i
membres de l´equip de govern i esclatara el pacte o s´entrebancara la
gestió municipal.
I una  última reflexió:
            Ningú
qüestiona la legitimitat del “tripartit” perquè la Llei Electoral ho
empara. És veritat. Però la mateixa LLei no impedeix deixar que siga la
candidatura o Partit  amb més recolzament electoral qui s´encarregue de formar i presidir el  Govern
Municipal. Tan lícit és una opció com l´altra. Quan el “tripartit”
justifica la seua decissió afirmant que el que han pactat  representa la voluntat popular , hem de manifestar què potser  sí o potser que no tinguen raó. Perquè ¿ de veritat creguem què cas d´haver tingut els electors suecans el dret  d´elegir
directament l´Alcalde entre els aspirants hagués triat la persona que
ha triat el “tripartit”? ¿ De veritat creguem que si haguessen tingut
la possiblitat d´elegir si volien pactes o no, i si els volien si
haguessin votat pel que tenim? Si som sincers la resposta majoritària
sobre l´Alcalde seguramente seria NO. I sobre si pactes o què tipus de
pacte, no ho sabem amb certesa què haurien decidit. Aleshores ¿ s´ha
respectat la voluntat popular ? L´únic cert i incontrovertible, és el  resultat
directe de les Eleccions . El que el Poble ha pogut triar, amb l´actual
LLei Electoral, són exclussivament candidatures, amb pels i senyals de
persones  i ideologies  politiques , sabent
que només qui encapçala la llista és candidat a Alcalde i han donat el
suport que han donat a cadascuna de les llistes. Res més. La resta tot
és pur subjectivisme, per no dir “oportunisme”.
            El ben cert és que l´esquerra , per açò o per allò, cada vegada és més testimonial.  La
praxis política municipal que ha aplicat, des del 79 fins ara, quelcom
de responsabilitat en deu tenir, perquè “en cada bugada perdem un
llençolet”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!