Emigdi Subirats i Sebastià

Avui és el gran dia del veterà poeta tortosí Gerard Vergés i Príncep. Aquesta nit, a partir de les 22 hores, rebrà el merescut homenatge de la seua ciutat natal al Teatre auditori Felip Pedrell,  que premiarà una trajectòria literària veritablement impecable. Durant aquests darrers jorns  ja hem anat fent cinc cèntims d’aquest emotiu acte, durant el qual tindrà lloc l’espectacle poètico-musical “Cançons de la mandràgora” del músic eslovac Robert Faltus, resident a Móra d’Ebre,  basat en el llibre “La raíz de la mandrágora”, la traducció al castellà de tota la seua obra poètica que realitzà el poeta cambrilenc Ramon Garcia Mateos. També actuarà el cantautor prioratí Jesús Fusté, que ha musicalitzat algun dels seus poemes. Una quinzena d’autors i d’autores ebrencs i ebrenques participarem activament en l’homenatge amb la lectura d’alguns versos i paràgrafs de la seua obra, entre els quals: Emili Rosales, Jordi Andreu, Jesús M. Tibau, Jaume Llambrich, Josep Igual. La meua participació consistirà en la lectura dels primers versos de l’Ombra rogenca de la lloba,  amb el qual va guanyar el premi Carles Riba de 1981, el qual considero com dels millors poemaris dels darrers 25 anys en la nostra llengua. Durant l’acte també es farà el lliurament del premi Cristòfor Despuig de narrativa, que atorga l’IMACT,  del qual n’he estat jurat enguany, que ha guanyat l’escriptor i amic Josep Igual de Benicarló amb “Quaderns deltaics”.
També voldria recomanar a tots aquells amants de la bona literatura que escoltin  el Lletres Ebrenques d’aquesta setmana, que és tot un homenatge a Gerard Vergés, el màxim baluard actual dels escriptors de les comarques centrals dels Països Catalans. Probablement, ha estat el millor programa de les tres temporades de Lletres Ebrenques, el qual  podeu escoltar en directe divendres 26 a les 10.30 a Antena Caro Roquetes (96.0 fm), o a partir de  la tarda a través del web www.antenacaro.com.
Molts crítics literaris fan esment sovint de tres grans veus ebrenques literàries, riu avall i riu amunt: Sebastià Juan Arbó (La Ràpita 1902- Barcelona 1984), Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907- Barcelona 1995) i Jesús Moncada (Mequinensa 1944- Barcelona 2005). Crec que hauríem d’afegir indubtablement d’altres com Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa 1884 – Tortosa 1976) i, per suposat, l’agosarada veu poètica de Gerard Vergés que també agafa una dolça remor a aigua.
També voldríem que Gerard Vergés tingués un petit homenatge a la xarxa, per la qual cosa demanem als blocaires que ho creguin oportú que pengin un poema del poeta tortosí durant el dia d’avui al seu blog. Al bloc El Basar de les espècies (www.elbasar.cat) podeu trobar tots els enllaços a la seua valuosa obra poètica.

PARLO D’UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.
Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
d’un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo – Virgili amic – de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos de l’era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses)

Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en record.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!