Emigdi Subirats i Sebastià

El passat 5 de maig van complir-se 80 anys de l’alliberament de Mauthausen-Gusen, un nom gravat en la història com un símbol de la llopada nazi i la resistència republicana. Milers de catalans, republicans i dissidents polítics van patir la brutalitat del règim en aquest camp, on el fred, la gana, la tortura i la mort eren la norma.
Entre els supervivents d’aquell infern, el poeta Roc Llop i Convalia (Miravet, 1908 – Vitry-sur-Seine, 1997) va transformar el dolor en paraula i en memòria. Supervivent de Gusen, va plasmar la desolació i la fortalesa en els seus versos, convertint-se en una veu essencial de l’exili català. Llop va ser guardonat als Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1965, celebrats en el prestigiós Amfiteatre Richelieu de la Sorbona de París.
L’acte, organitzat pel Casal de Catalunya de París i l’Amicale dels Catalans, va comptar amb la presència de destacades figures de la cultura catalana exiliada. Presidit pel escriptor, poeta i dramaturg barceloní Ambrosi Carrion i Juan, amic personal seu, qui durant la guerra va dirigir el Teatre de Guerra de la Generalitat de Catalunya, va ser una celebració multitudinària. A més, el cèlebre hispanista francès Pierre Vilar va pronunciar un discurs íntegrament en català, un fet notable en un moment de profunda repressió lingüística a l’interior de la península Ibèrica.
Ambrosi Carrion va obrir l’acte amb un discurs emotiu, en què va retre homenatge a figures cabdals de l’exili: l’historiador Josep Marimon i Cairol i dos supervivents de Mauthausen, Joaquim Amat-Piniella i Roc Llop i Convalia.
Amat-Piniella, dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya durant la Guerra de 1936-1939, va immortalitzar el testimoni dels deportats amb la seva novel·la K.L. Reich, una obra imprescindible per comprendre el patiment i la lluita als camps nazis. Per la seua banda, Roc Llop va recitar el seu poema “Aquella mort”, testimoni viu d’aquella existència marcada pel terror i l’esperança.
Aquella mort afamada en les esperes/ i aquella nit eterna sense albades/ i aquell goig tot marcit sense florides/ i aquell cel que no era cel ni era clariana/ i aquell sofrir fuetat per amenaces/ i aquells fantasmes de germans/ – ossos i conques -/ i aquella fúria de matar teoritzada/ i aquell jaç malcompartit orfe de besos/ i aquell jaç malcompartit orfe de besos/ i aquella fam guiant l’instint/ dins la desferra/ i aquell fred i aquella por/ i aquell malson de les anyades/ i aquella mort sempre la mort/ – lletja i ferotge-/ I dins del cor arraulidet com un ocell/ el dematí de la Cançó i de l’Esperança.
L’enregistrament de l’acte permet reviure la intensitat de les paraules de Llop, especialment al minut 8.27, on la seua pròpia veu esdevé un clam contra l’oblit (https://web.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?idioma=va&fichero=5566.mp3). La celebració dels Jocs Florals de París no només va ser un reconeixement a la literatura de l’exili, sinó també una reafirmació de la pervivència de la llengua catalana, fins i tot en les condicions més adverses.
En aquest sentit, la importància de projectes com “Devuélveme la Voz” és indiscutible. Aquesta iniciativa de la Universitat d’Alacant recupera enregistraments històrics, donant veu als protagonistes de l’exili republicà i preservant testimonis sonors que podrien haver quedat en l’oblit. És un arxiu sonor imprescindible per a la investigació històrica i la difusió de la memòria democràtica. Gràcies a aquest projecte, podem escoltar les paraules de Roc Llop, les veus dels exiliats i les crides a la justícia que, dècades després, continuen ressonant com una advertència i una reivindicació.
En aquest 80è aniversari, la memòria dels republicans catalans deportats continua viva. Mauthausen-Gusen no és només un record, sinó una advertència. Que el dolor viscut esdevingui resistència, i que la poesia i la memòria siguin la veu dels qui no van poder parlar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!