Emigdi Subirats i Sebastià

Llegeixo un llibre,
amb la fulla groguenca,
que em fa més lliure.
Amb sa superba lletra,
el meu anhel desperta.

Quan espurneja,
el cel ens degoteja,
llàgrima sana.
L’aigua del cel ben clara,
el meu rostre acarona.

Sé d’una casa,
nodrida amb alegria,
l’amor s’imposa.
En una bella vesprada,
despleguen jocs de taula.

Fa bon oratge,
reviu la primavera,
de bella imatge.
Eixa albina prunera
llueix tota joiosa.

A la marina,
l’oloreta salada,
de la mar brava.
Bufa la tramontana,
des de la matinada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!