Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
La suau pluja,
llum de la llar encesa,
mentre el fred regna.
Pessebre viu,
reviu el jorn Nadal
un riu de pau.
L’estel brilla
el savi que camina,
la nit obscura.
L’àngel ja canta,
se sent la seua joia,
Nadal s’atansa.
Torró i neula,
el dolç gust de la festa,
taula sencera.
El foc llampega,
mentre al cel tot dansa,
amb esperança.
L’avet llueix,
la llum ens agermana,
el món reneix.
Nadal desvetlla,
regal com a sorpresa,
mirada encesa.
La Flama crema,
la nit és ben pausada,
la vida canta.
Campana sona,
el cant l’ocell entona,
la vida és bona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!