Molts països tenen monuments a la figura del soldat desconegut, persones que han lluitat i mort en nom del seu país, oferint de manera anònima el sacrifici d’allò més preuat que tenia per un benefici col·lectiu, amb el convenciment que de la nit i el fred dels seus esforços, estava sembrant un demà millor pels que deixava.
La història demostra que sovint les batalles que han marcat el curs d’una guerra no s’han decidit per la perícia dels comandaments sinó per la tenacitat, l’habilitat o l’acció de soldats desconeguts que han aconseguit capgirar la fatalitat de la derrota per una oportunitat de victòria.
Doncs bé, a Catalunya, en el nostre camí cap a la independència, mentre els polítics parlen i es barallen a la superfície, una xarxa de soldats desconeguts, amagats per la discreció imposada per les circumstàncies, han defensat la República des d’abans que es proclamés i amb les seves accions han posat els fonaments del futur que compartirem en llibertat.
Han passat gairebé 3 mesos i encara se’m posa la pell de gallina quan recordo la matinada de l’1 d’octubre, sent encara de nit, quan un cotxe negre aparcava davant l’ambulatori que seria el nostre col·legi electorial i en baixaven unes bosses que contenien urnes, les urnes de l’1 d’octubre.
Mesos de feina, de complicitats, de discreció, de tensió, d’emoció, d’orgull, d’honor i de por. Tones i tones de lleialtat, confiança, fidelitat i compromís. Des de la Xina fins a la mesa electoral de cada poble i barri, passant per Elna, pels cotxes i les cases de moltes persones voluntàries anònimes, les formigues van vèncer l’elefant amb la força de titans.
Ara, en plena campanya, la Brunete mediàtica espanyola ataca Catalunya i la seva gent amb mentides, manipulacions, enquestes, amenaces, calúmnies, retrets… i se’n fan ressò totes les parets del búnquer del 78, des de la Patronal fins a la Monarquia, passant pel Gobierno, pel braç polític taronja de l’IBEX35 o l’esquerra del sistema, tan semblant a la dreta.
Contra això, les formigues integrades en els CDR i en totes les plataformes imaginables han enviat cartes arreu del món, han fet cartells per suplir els que ens arrenquen, han fletat autobusos i avions fins a Brussel·les, han omplert la xarxa de raons per la independència, es reuneixen a dies i hores convinguts per reclamar la llibertat dels presos polítics… i amb la força dels titans, tornaran a vèncer tots els elefants que pretenguin esclafar-nos.
Passi el que passi el 21D, aquest poble no s’arronsarà i seguirà treballant per la seva llibertat, si cal, sota terra, com fan les formigues, però sense pausa, com fan també elles, fidels i lleials a l’ideal de llibertat que volem llegar als nostres fills.
Per tots els noms propis que mai se’ns esborraran de la memòria i per totes les persones anònimes que han arriscat el més preuat que tenien pel futur que estem construint entre tots.
Totes les gràcies del món als soldats desconeguts de la República, formigues, titans! Quan hagi passat tot, Catalunya us tributarà en públic l’homenatge que us mereixeu, mentrestant, aquí va el meu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!