Crec fermament que les persones imputades o perseguides per la justícia espanyola no haurien de figurar a les llistes electorals, i això també inclou els exiliats, entre els quals es troba el president Puigdemont.
Entenent la seva legitimitat com la d’un president català expulsat pel Gobierno espanyol, tal com ho fou Companys en el seu dia, i els seus successors fins a Josep Tarradellas, la seva figura es deu al conjunt de la ciutadania i no a un partit, per bé que el PdCat segueixi obcecat en amagar-se darrere de sigles asèptiques, ara les de JxCat.
En aquest sentit, seria partidari d’un sistema presidencialista a l’estil italià o alemanys, en els que la presidència de la República l’ostenta un polític reputat, amb una dilatada experiència que li permet tenir idees pròpies i al mateix temps poder exercir d’àrbritre en els conflictes executius i parlamentaris de la política ordinària del dia a dia.
Plantejat així, el primer president de la República Catalana bé podria ser Carles Puigdemont, en tornar de l’exili com ho fou Tarradellas al seu dia, just per exercir un lideratge simbòlic de traspàs prèviament a unes noves eleccions presidencials sense els condicionants actuals i amb plena llibertat per períodes de 5-7 anys.
Per sota d’aquesta figura presidencial, amb una cadència de 4 anys com fins ara, hi hauria el càrrec de Conseller/a en cap, tal com un primer ministre/a, per liderar el Govern i l’acció executiva d’aquest, que s’encarregui de gestionar el nostre present per forjar el nostre futur, amb una participació activa de la societat, que a aquestes alçades, ja ha demostrat que mai més n’estarà al marge.
Les properes eleccions ens agafen amb tots aquests debats pendents però seria bo que hi anéssim donant voltes, és hora d’omplir de contingut la República que estem construint entre totes i tots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!