De ben petit em van ensenyar a gaudir de la muntanya, dels paisatges i de la companyia… i amb els anys he acumulat records extraordinaris d’aquelles rutes en família, amb amics i/o en parella. A casa sempre hem tingut la tradició xiruquera i gràcies a això he descobert molts racons del nostre país on ara
El Pere de ben petit somiava ser pilot. Pilot d’avions. Aquells personatges gairebé mitològics. Impossible sense padrins. Impossible sense recursos. Impossible… impossible. Però aquell nen tenaç no es va resignar a aquell impossible i va decidir acostar-se al seu somni, si no els podia pilotar, els dibuixaria, els pensaria, els construiria… però mai n’estaria lluny.
Fa anys el Pere va necessitar una il·lusió per refer-se, un projecte nou, una quimera,… alguna cosa que li ocupés el cap i el cor, que el fes reviscolar, tenia ganes de fer foc nou. Jo aleshores vivia al Pallars i ell em visitava de tant en tant camí d’alguna muntanya, sempre darrere algun cim
Avui toca parlar d’una famosa pregunta en llatí: Cui bono? La seva traducció en llenguatge planer seria: (aquest fet o situació) A qui beneficia? Per qui és bo? Qui en surt guanyant? Tota investigació policial com les que veiem a diari en novel·les, pel·lícules o sèries comença així, preguntant al seu cercle íntim qui guanya
I recuperant el fil original del bloc del Tàvec… Per què preguntar tant? D’on ve tanta curiositat? Les preguntes del TÀVEC són el fruit madur d’una llavor que la meva professora d’història va sembrar en mi tot cursant unes hores d’assignatura a segon de batxillerat. Li reconec la passió per la història, l’habilitat de
Aquest mes de juliol el Pere hauria complert 40 anys, 40! Tants anys i tant pocs al mateix temps! … tot i que no sé si ell hagués viscut la crisi que diuen que t’arriba a aquesta edat… Fer anys sempre és bon moment per fer balanç, girar el cap enrere i veure la feina
Ara fa un any, un dia molt assolellat de juny, vam pujar a plantar uns arbres en homenatge al Cinto i el Pere. El record d’aquell acte és més viu i més intens que la tràgica nit que se’ls va endur. Gràcies per acompanyar-nos-hi. Per aquestes dates fa un any vam pujar a Prats de
No hi ha ningú que conegués el Pere que no guardi el record d’un dia en que va tallar la conversa per alçar els ulls al cel i contemplar el vol d’un avió. 13 mesos, més d’un any… i el temps es prèn amb calma allò de cicatritzar. Avui vull fer esment d’un fet, una
Us deixo l’escrit de benvinguda al funeral per commemorar un any de la mort del Pere i el Jacint. VOLEM AGRAIR LA VIDA, una vida plena, intensa i viscuda, un exemple pels que encara l’estem vivint; no perdem el temps. Bona nit i benvinguts. L’església avui torna a ser plena, i això ens omple d’orgull
MAKTUB, estava escrit que el Pere seria pilot, però va ser mèrit seu tot el que va lluitar per complir el seu destí. Qui ha llegit el llibre de l’Alquimista recordarà aquesta paraula àrab; MAKTUB: “Està escrit”. El llibre de Paulo Coelho hauria de ser de lectura obligatòria un cop l’any, per fer-nos adonar d’on
El Pere era dels que no tocava la lira per cantar-li a ningú, sinó pel plaer de tocar-la, (…) i la va tocar fins el final. Diuen que Sòcrates va aprendre a tocar la lira quan ja era gran, i que en fer-ho a edat avançada li costava més i li duia moltes hores. Aleshores
Serà que no hi ha llocs, oi? Doncs mira… finalment a Vilaweb! -Perquè és un mitjà de comunicació en català, amb difusió als Països Catalans. -Perquè contribuint econòmicament a Vilaweb s’ajuda a divulgar una manera de veure el món, potser no la més correcta, però sense dubte, la nostra. -Perquè comparteixo bona part del seu
Seguir els camins compartits amb el Pere però ara en solitari… o buscar-ne uns altres? Les persones que ens envolten no són solament allò que són, sinó especialment allò que fan amb nosaltres, allò que fem amb elles. La vida és la suma d’aquestes petites coses i d’aquests petits moments; la complicitat d’una història compartida,
D’on ha sortit aquest nom? No és aquell borinot tan empipador? Per què “El Tàvec”? -Perquè des de tots els àmbits i postures només llegeixo proclames. -Perquè escolto massa pressumptes debats de persones que defensen dogmes i no contraposen idees. -Perquè veig massa contraposició de conceptes hermètics enlloc de diàleg d’idees. -Perquè sovint uns i
Per què un blog? Per què ara? La resposta clau a aquesta pregunta és sempre una nova interrogació… per què no? Per què esperar més? Ja no hi som a temps! -Perquè feia molt temps que hi donava voltes. -Perquè fa molt temps que escric per mi i m’agrada fer-ho. -Perquè el nostre país i