A molts els va caure una gerra d’aigua freda quan ERC i la CUP van trencar la voluntat convergent d’una llista única; la República contra el 155. Acusacions, tuits, recels, articles d’opinió, tertulians… per fer la pataleta i donar munició a Espanya. Foc d’encenalls que un dia d’aquests se’ns escaparà de les mans. Una llista
Els indecisos sempre tenen mala fama perquè no són ni això ni allò, no van ni vénen, no pugen ni baixen… i en un món tan canviant com el nostre, on la seguretat és un valor a l’alça, d’alta demanda, la indefinició ens costa de pair i el veiem com una amenaça impredictible. Qui no
El Frankenstein espanyolista campa lliure L’aplicació d’un 155 suau que no es notés al carrer era una de les bases de l’estratègia espanyola per desactivar les mobilitzacions, la unitat popular i la determinació electoral per guanyar el 21D. Ho explicava en un article fa 3 dies, i afegia que el seu èxit depenia principalment d’això:
Un dels objectius principals de l’estratègia espanyola és dispersar el vot d’esquerres cap a Catalunya en Comú i cap a l’abstenció. La maquinària mediàtica submisa (el Periódico i la Vanguardia) i també l’entusiasta (el País, la Razón, el Mundo…) s’hi ha posat des de primera hora, amb la virulència característica de qui té carta
Un 155 suau, potenciar els Comuns i promoure l’abstenció el 21D L’estat espanyol es juga molt més que la unitat en la crisi catalana, s’hi juga, directament, la supervivència de les seves elits extractives, assentades sobre uns centres de poder que emanen de la victòria del 1939 i els 40 anys de franquisme que els
Ha estat un embaràs llarg, amb falsos positius, amb vòmits, marejos i algun ensurt d’abort involuntari. Finalment, ha estat un part difícil, dolorós i de risc, que es posposava després de sortir de comptes, fent-nos patir per la mare i tenint la família amb l’ai al cor. Tanmateix, la natura de la democràcia que pretenem teixir ha
Després de la Primera Guerra Mundial, que sembrà els camps de batalla de desenes de milers de morts com a conseqüència de la perfecció de les màquines de matar, la Guerra Civil espanyola va ser un laboratori del que seria la Segona Guerra Mundial, ampliant l’abast de la guerra fins a les ciutats i poblacions
Antigament, quan els exèrcits combatien cos a cos en un camp de batalla, hi havia un soldat, que duia un penó, un estendard, una bandera. El portador no lluitava, tenia les mans ocupades, no podia atacar ni defensar-se, la seva missió era guiar l’ofensiva, a la punta de llança, fent visible el front de batalla,
Si escrigués tal com brolla, ompliria aquestes línies amb tota la ràbia que em crema a dins contra aquest estat demofòbic, classista, corrupte i castrense, tot l’odi desfermat contra aquesta gent tan ufana i tan superba, que per fi, per fi! veu perillar el seu status quo, que ja trontolla, i aquest cop sí, s’està
Quan m’assebento d’una mort inesperada em vénen dues idees complementàries i alhora contradictòries al cap. Suposo que des d’aquell abril de fa 4 anys conec de prop la sacsejada que comporta una notícia d’aquestes i connecto directament amb el buit, el silenci, el sofriment, la desesperació, la incomprensió… que assalten l’entorn d’aquell/a que se n’ha
Tal dia com avui, del 2013, mentre el Cinto i el Pere resseguien la seva última ascensió, la que els duria més lluny, feia un dia estrany com el d’ahir; emboirat, gris, plujós, fred… una anomalia que deixava blanca la Cerdanya, curulla de neu nova en plena primavera. 4 anys, 48 mesos, 208 setmanes i
Hi ha molts motius per votar un partit determinat, tants com persones que voten, i fins i tot, un motiu pot ser no voler votar cap dels altres. Pensem-hi quan parlem dels votants de Le Pen. Pensem-hi quan parlem dels de Trump, o fins i tot, quan parlem dels del PP o Ciutadans, que comparteixen bona
La política dels estats obeeix a directrius macroeconòmiques, per contra, les dels ajuntaments, a les necessitats bàsiques de la ciutadania. Ja sabem que la “realpolitik” obliga a fer unes declaracions i impedeix fer-ne unes altres. Els estats, com a actors principals, no poden fer un pas en fals davant un altre estat perquè representen interessos
La política i la governança tenen molt a veure amb un test psicotècnic dels que mesura les capacitats de raonament, els mal anomenats test d’intel·ligència. Per una bona avaluació en un d’aquests tests es mesuren dos paràmetres; el primer, el nombre de respostes, i el segon, el percentatge d’encerts entre aquestes respostes. Un examen amb
Les paraules que fem servir són importants, i quan defineixen un col·lectiu, passen a ser transcendentals per la percepció que se’n té o que transmeten. La Vanguardia, no sé si per desconeixement, o amb intenció tendenciosa, ha qualificat els refugiats sahrauís i el Frente Polisario que els representa, de “independentistes”. Suposo que la paraula ja