“Catalunya serà cristiana o no serà”

L’any 1885 el catalanisme moderat presentà davant del rei Alfons XII el Memorial de greuges per protestar contra el centralisme espanyol (us sona?), la uniformitat del codi civil i la desprotecció de la indústria catalana enfront la competència francesa i britànica.

Després d’aquest primer acte del catalanisme polític, l’any 1892, la Unió Catalanista que agrupava diferents entitats, ateneus, casals, centres i publicacions (us sona?) van celebrar una trobada al Bages per redacatar les Bases de Manresa, com una base de pensament per la constitució política de Catalunya com a regió singular.

El president de la comissió encarregada de la redacció d’aquest document era el Doctor Torras i Bages, un bisbe català de molt renom i autoritat moral dins l’ala conservadora del catalanisme catòlic de l’època. Autor del llibre “La tradició catalana”, en referència a les aspiracions polítiques de Catalunya se li atribueix la frase que encapçala l’article i que dóna fe, mai millor dit, del reduccionisme d’alguns amb els seus posicionaments.

A mode de reflexió, 120 anys després, Unió Democràtica, descendent política d’aquella Unió Catalanista no estarà al Parlament; i amb això em permeto demanar que les línies vermelles que alguns posen avui no ens hipotequin el futur ni que els personalismes d’alguns arbres no tapin el bosc que s’estén al seu voltant (ni darrere ni davant).

 

Vistos els resultats d’ahir, ara no és moment per la fe sinó per les raons. Abandonant la possibilitat de convertir en demòcrates el 25% franquista del Parlament, ens queda un 25% de demòcrates a qui explicar que el projecte de Catalunya estarà fet de molts projectes (sense deixar-se’n cap ni ningú enrere), que tenen com a brúixola i port d’arribada la dignitat política i la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *