Fa uns dies em va caure a les mans aquest fragment d’entrevista a Odin Dupeyron, actor i artista sudamericà, i he de dir que em donarà per més d’un article. (link al video)
En escoltar el primer minut semblava que sentís el Pere; “Tenemos un exceso de pensamiento mágico-pendejo… tu pide y se te dará… las cosas no son como tu quieras, sino como las cosas se dan”.
Recordo lamentar-me per la feina, per una averia del cotxe, perquè em faltava no sé què, perquè s’havia trencat allò altre, perquè aquella noia no em feia cas, perquè no m’havia anat bé l’examen, perquè feia mal dia, perquè no havia aconseguit arribar a temps, perquè m’havia oblidat d’una cosa important… i el meu germà em fotia unes bronques bastant severes perquè esperava que l’univers confabulés a favor meu.
“La vida es injusta, la vida no es fácil…” i massa sovint la publicitat ens convenç de que sí, de que si tenim, o bàsicament, de que si comprem allò que ens ofereixen, la vida serà fàcil, còmoda i propícia… però és dur descobrir que no és veritat i que tot plegat és una fal·làcia!
El Pere podria haver renunciat als seus somnis cada cop que la realitat li va donar una bufetada però ell sabia que les metes no vénen a nosaltres sinó que som nosaltres qui hem d’avançar cap a elles, que la vida no es viu des de la zona de comfort de la nostra bombolla sinó atrevint-se a anar més enllà d’aquesta.
“Para el trasero, sal ahí fuera y ve a luchar por lo que te mereces en la vida…”, perquè només tenim una oportunitat. El Pere signaria paraula per paraula aquesta sentència, com si d’alguna manera encara avui me la digués com ho feia aleshores. Doncs bé Pere, amb aquesta cita començo març.
PD: He pujat a esquiar a Andorra, ni més ni menys que un dia 28, i ha estat el millor dia d’esquí de la meva vida, amb tota la neu del món, la millor qualitat, solet hivernal i sense fred ni vent, hauries disfrutat molt. Ho he intentat però cap de les meves traces pot emular encara la teva “Perfect line”, seguirem l’estela.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“La vida és injusta, la vida no és fàcil…” doncs sí, però cal agafar forces dels que hi som i dels que hi van ser per tirar endavant. L’herència dels que ens han deixat ens ha de servir per mirar la vida amb uns altres ulls.
Felicitats Eloi per l’article. Una forta abraçada!!!