Woyzeck
Títol: Woyzeck
Autor: Georg Büchner
Dramatúrgia i direcció: Pere Fullana
Intèrprets: Aina Cortès, Carles Molinet
Lloc: Teatre Tantarantana
Dates: del 22 al 26 de gener
Valoració: ??
Havia sentit a parlar molt de la història de Woyzeck, no per l’obra de teatre, sinó per l’òpera -gairebé- homònima d’Alban Berg, tot i que no l’he vista ni sentida mai, atès que la música del segle XX em fa més por que altra cosa. Amb el temps he sabut que Woyzeck és un dels títols cabdals del teatre de tots els temps que tracta el tema de l’explotació de l’home per l’home, especialment el de classe treballadora. Com a metge i com a filòsof, Büchner retrata amb precisió la crueltat i la desesperació humanes en un text dur i contundent.
L’adaptació que Pere Fullana ha fet del text, però, no ha estat reeixida. L’error fonamental és haver optat per posar en escena només dos actors que havien d’interpretar vuit o deu personatges. El resultat és que l’obra esdevé confusa, a vegades caòtica, però la conseqüència més notable és que el text perd força i duresa, especialment pel fet d’interpretar rols transvestits. Ja sabem que el Tantarantana és un teatre petit i modest, però em penso que posar més actors en escena era un requisit indispensable per fer l’obra, no tan sols creïble, sinó intel·ligible. Segurament algú que en conegués l’argument va poder ubicar cadascun dels personatges, però pels qui era la primera vegada que la vèiem, diria que no ens n’hem fet una idea gaire exacta.
Carles Molinet demostra gran mestria a l’hora de canviar de paper, i així tan aviat és Woyzeck com el doctor o el firaire. És del tot convicent i sap ser ara cruel, ara submís. A Aina Cortès li falten una mica de taules per afrontar un text com aquest, i sobretot, li falta projecció a la veu, ja que sovint s’esgargamellava quan volia expressar ràbia i impotència. Ella feia els papers de Maria, la capitana (paper transvestit en aquesta versió), la veïna o Andrés. Era una obra caòtica de veure, i tot i que en podíem copsar la idea, la filosofia, el grau de dramatització era més aviat superficial.
Com ja acostuma a fer el Tantarantana, es tracta d’una companyia visitant a Barcelona, en aquest cas, Iguana Teatre, de Mallorca. Em penso que s’haurien de replantejar les obres que trien. Si només pots posar dos actors a l’escenari no pots afrontar un Woyzeck. Per més reinterpretacions que se’n vulguin fer, d’aquesta manera és impossible poder mantenir la força de l’original.