La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Una parella ideal

La Sònia i el Marc són un matrimoni perfecte. Ella és cirurgiana a l’hospital de la Vall d’Hebron, ell, advocat d’un bufet molt prestigiós. Tenen una filla de sis anys, la Carlota, que és la nineta dels ulls de tots dos. En aquests moments el Marc està immers en un cas molt complicat, ha de fer un grapat de gestions que el mantenen fora de casa una gran quantitat d’hores que ni tan sols no pertanyen a la jornada laboral, però és un home que es pren la feina amb una gran seriositat i un gran rigor, i no vol que res se li escapi de les mans.

Després de deu anys de casats, la Sònia segueix tan enamorada del seu marit com el primer dia. El sentiment és recíproc. Per al Marc, la seva dona és com si sempre hagués format part d’ell, és la seva amiga, la seva amant i la mare de la seva filla. No sabria imaginar-se la vida sense ella. Són una parella que ha madurat bé amb el temps, que s’ha estimat per damunt de les diferències.

Un dia a la Sònia li arriba el cas d’un nen autista que s’ha d’operar d’un tumor al cap. El Daniel és un nen de set anys amb un caràcter esquerp, no només per l’autisme, sinó perquè acaba de perdre la mare en un accident de cotxe. El Lluís, el seu pare, està encara en estat de xoc però acompanya tothora el seu fill, l’única persona que el fa tocar de peus a terra i estar centrat al món.

Un dia la Sònia no troba cangur per a la Carlota i ha de dur-la a l’hospital fins que ella acabi la jornada laboral, que és prou dilatada. Quan entra veu el Daniel en una cadira de rodes i amb el cap embenat, i se n’hi va de dret. Li sembla estrany que un nen de la seva edat pugui estar tan malalt. La Sònia ha de dir al Lluís que cal operar el seu fill i que les possibilitats d’èxit són força altes però no totals. Tot i que té mà esquerra per comunicar-se amb els pacients, aquest cas li sembla més complicat que la resta, atesa la situació. Mentrestant, la Carlota i el Daniel ja s’han fet amics, parlen i juguen.

La Sònia mira el Lluís amb compassió. Gairebé se sent culpable de ser tan feliç amb la seva família, quan n’hi ha d’altres que passen tantes dificultats. A la nit, el Lluís es queda a l’habitació amb el Daniel, perquè ho vol i perquè no sabria estar-se tot sol a casa, caient-li el món al damunt. Quan plega, la Sònia va a buscar la Carlota i abans de marxar de l’hospital, passen a acomiadar-se del Lluís i del Daniel.

L’endemà el Lluís cus la Sònia a preguntes. Vol saber tots els riscos de l’operació. És físic i creu que podrà entendre tot el que ella li digui. La Sònia, però, li parla amb el llenguatge que faria servir amb qualsevol altre pacient. Aquell home li desperta un gran sentiment de tendresa dins seu. El Daniel pot sobreviure a l’operació però també pot quedar-s’hi, i en aquest cas, no sap com podria prendre’s el Lluís aquesta doble pèrdua.

Passen els dies. L’operació ha anat bé però el postoperatori és més complicat del que la Sònia havia previst. Com que el Marc passa més hores fora de casa que dins, ella ho aprofita inconscientment per quedar-se més i més temps amb el Lluís i el Daniel. Ara ja és cada dia que la Carlota quan plega de l’escola va a l’hospital a veure el seu nou amic. El Lluís està alleujat des del dia que la Sònia li va dir que el seu fill viuria. Que s’hagi d’estar a l’hospital més o menys dies no l’intranquil·litza gens.

La Carlota i el Daniel són tan amics que gairebé actuen com si fossin germans. Ho comparteixen tot, s’entenen i es compenetren a la perfecció, potser perquè tots dos són fills únics i cerquen companyia mútuament. Tant el Lluís com la Sònia estan molt contents de l’amistat dels seus fills respectius. Però amb el pas del temps, dins el Lluís es congria un sentiment cap a la Sònia que va més enllà del respecte i de la gratitud. Comença a enamorar-se’n, sabent que és una dona casada, i lluny de saber-li greu, n’està encantat. La Sònia és una gran dona, no només perquè ha salvat la vida del seu fill, sinó per tot el que veu en ella i que no pot deixar d’agradar-li, cada dia més.

La Sònia no triga a adonar-se del que el Lluís sent per ella. Es troba cohibida, veu més el Lluís que no el Marc, i nota que si no hi posa remei, ella també acabarà enamorant-se’n. Que el Daniel i la Carlota a més, siguin tan amics, és un lligam que els uneix encara més. Sent alhora por, curiositat i desig de conèixer més aquell home trist però terriblement atractiu que comença a venir a l’hospital per alguna cosa més que per tenir cura del seu fill. Curiosament, la Sònia no pensa gens en el mal que li pot fer al Marc, no té ni idea de si amb el Lluís hi vol una aventura passatgera, duradora o si podria arribar a deixar el Marc per ell. En cap moment no s’ho ha plantejat.

Mentrestant, el Daniel es va recuperant fins que arriba el dia que ha d’abandonar l’hospital. La Sònia s’entristeix però la Carlota i el Daniel ja s’han donat mútuament els telèfons i les adreces per seguir en contacte. El Lluís ho sap i això el tranquil·litza. Mentre deixen els dos nens voltant pels passadissos de l’hospital, la Sònia i el Lluís es miren intensament als ulls. Ell li passa la mà pel clatell i li acaricia els cabells. Li acosta el cap al seu i li fa un petó als llavis. Ella està relaxada, se sent com si allò fos una mena de premi. El contacte amb els llavis del Lluís la fa sentir d’allò més bé. Aleshores ell la pren per la cintura i apropa el seu cos al d’ell, però ella l’aparta. Fita a banda i banda, estira el Lluís per la corbata i se l’endú en una habitació on sap que no hi ha ningú. Els dos amants acabats d’estrenar necessiten intimitat.

Publicat dins de Ficcions | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.