Un dia d’aquests
Títol: Un dia d’aquests. 5 històries sobre Barcelona
Autors: Miquel de Palol, Flavia Company, Julio Walovits, Monika Zgustova, Eduardo Mendoza
Directors: Rosa Novell, Xavier Albertí, Eduard Fernández, Jaume Mallofré, Evelyn Arévalo, Adrià Aubert
Repartiment: Chisco Amado, Belen Bouso, Víctor Pi, Montse Pérez, Mireia Sanmartín, Manel Sans, Assun Planas, Arnau Vilardebò
Lloc: Circol Maldà
Dates: del 18 d’octubre al 18 de novembre
Les cinc històries d’aquesta obra retraten l’evolució de Barcelona des dels anys setanta fins als nostres dies. Són cinc imatges, cinc instantànies de moments concrets però que diuen moltes coses sobre la mentalitat i la manera de veure la ciutat i el món per part dels barcelonins al llarg dels darrers quaranta anys. L’esperança d’un futur en democràcia, els estralls de l’heroïna, el punt de grotesc del turisme de masses, la voracitat financera d’un capitalisme sense escrúpols, i la insignificança d’un art comprat a base de subvencions són els temes de les cinc històries.
Malgrat la seva divergència argumental, formen una obra cohesionada amb un nexe d’unió molt clar, que és Barcelona. Ara bé, també són històries que evoquen la crisi d’ideals i de valors que vivim actualment, quan la majoria de coses han mort d’èxit i ja no sabem què més inventar. Gairebé es podria plantejar en termes filosòfics: la primera història, situada als anys setanta, encara sota la dictadura franquista, és l’única on hi ha esperança, i és perquè els protagonistes viuen una situació que només pot fer que millorar. A partir de la segona, als anys vuitanta, i fins als nostres dies, on ja vivim en democràcia i on la classe mitjana s’ha consolidat, només hi ha desil·lusió i inèrcia. No hi ha esma de canviar res, perquè considerem que ja vivim en el millor dels mons.
Només un retret tinc a fer a aquesta nova producció del Círcol Maldà. Darrerament en el teatre en català que es fa a Barcelona gairebé sempre veiem un personatge que és castellanoparlant. Sincerament, a mi això no em sembla normal. Què volen aconseguir els autors que fan això? Reflectir la realitat del carrer, com tan sovint sentim a dir? “Normalitzar” el castellà al teatre? En el cas d’Un dia d’aquests, dels cinc contes, n’hi ha un d’escrit en castellà, que realment no ve gens a tomb amb l’escena que representa: la d’una guia turística local que xerra amb un veí d’una escala, presumptament de l’Eixample. No té cap raó de ser que la conversa que tenen sigui en castellà. I no és que m’agradi fer militància lingüística quan parlo d’una obra de teatre, però és que ja n’hi ha prou. Entendria que hi hagués una conversa en castellà si fos entre dos castellanoparlants, però no és aquest el cas. Però bé, és un tema que deixo una mica de banda davant d’una obra tan bona, tan ben escrita i tan aconseguida.
Tenint en compte les reduïdes dimensions del Círcol Maldà, les escenografies estan molt ben resoltes amb pocs recursos. El treball dels actors és magnífic, tots aconsegueixen transmetre’ns les pors, les angoixes, les il·lusions i les esperances que projecten. Mireia Sanmartín, Belen Bouso, Manel Sans, Assun Planas, Arnau Vilardebò, Chisco Amado, Montse Pérez i Víctor Pi són vuit actors magnífics que es mereixerien representar aquesta obra durant més temps i en un teatre més gran i amb més condicions. Per damunt de tot, cal reivindicar i felicitar Pep Tosar per la tasca ingent de tirar endavant el Círcol Maldà, un teatre que aposta per una programació de molta qualitat i que hauria d’arribar a més gent.