Sots l’ombra d’un bell arbre
Títol: Sots l’ombra d’un bell arbre
Autor: espectacle a partir del Llibre del gentil i els tres savis, de Ramon Llull
Dramatúrgia: Helena Tornero
Directora: Marta Pazos
Intèrprets: Sónia Barbosa, Joana Pupo, Jorge-Yamam Serrano, Hugo Sovelas, Eduardo Telletxea
Lloc: Teatre Tantarantana
Dates: del 25 d’abril a l’11 de maig
Valoració: ????
És una cosa força inhabitual que es representi en teatre una obra de Ramon Llull. En aquest cas, el teatre Tantarantana ha apostat per l’adaptació dramatitzada del Llibre del gentil i els tres savis feta per Helena Tornero. Es tracta d’una versió molt lliure i actualitzada, però amb el mateix tema i les mateixes preguntes de l’obra original.
Les dues diferències més importants respecte l’original són que el personatge del gentil és una dona, cosa que incomoda molt els tres savis, que no se senten a gust amb el sexe femení; i el fet que els tres savis són tres científics —paradigma actual de la saviesa—. La dona gentil, un ésser agnòstic i curiós que no deixa de fer preguntes, se sent sola, però en tot moment és forta i valenta i porta el dubte com a estendard, per contrarestar la visió més o menys dogmàtica de cadascun dels savis.
Val a dir que el plantejament i la dramatúrgia d’aquesta versió revisitada són magnífics. L’escenografia és minimalista i els vestits, que semblen futuristes, són molt graciosos, moltes vegades recorden aquella pel·lícula de Woody Allen, Tot el que vostè ha volgut saber sempre sobre el sexe, però que mai no ha gosat preguntar. D’altra banda, també s’ha d’esmentar el fet que cada personatge parla en una llengua diferent. Així, dels tres savis, el cristià parla en castellà, el jueu en portuguès i el musulmà en català. La dona gentil parla en portuguès i la seva veu dolça i la seva cadència fònica enamoren. El fet d’emprar tres llengües respon a les tres visions diferents que tenen cadascun dels savis sobre la vida i la religió.
Veritablement, la translació que Helena Tornero ha fet del text de Ramon Llull és digna d’aplaudiment. Ha sabut copsar l’essència de l’obra i dur-la als nostres dies, en un estil de ciència-ficció, d’una manera que encara ens interpel·la, perquè el tema de déu sempre serà vigent mentre l’home sigui home. Per això dóna gust veure obres com aquesta al teatre actual que es fa a Barcelona, perquè són diferents, fresques i originals. Fins i tot té un aire futurista. Dels cinc actors, destacaria especialment Sónia Barbosa, l’actriu que interpreta la gentil. Té una veu molt dolça i cadenciosa, i contrasta especialment amb el savi cristià, un home iracund i fanàtic, interpretat histriònicament per Eduardo Telletxea. El fet d’alternar més de dues llengües dóna relleu a l’obra i l’omple de color. Català, castellà i portuguès estan en pla d’igualtat estricta i ningú no intenta trepitjar ningú, igualment com es pretén que passi amb les tres religions que s’exposen.
Sots l’ombra d’un bell arbre és una història de tolerància i de fanatisme, de comunicació i d’aïllament, de dubte i de creença, i la conclusió és que no hi ha cap veritat absoluta.