“Se sabrà tot”, de Xavier Bosch
Quan vaig començar-ne la lectura vaig pensar que una novel·la que no es deixa rellegir no es mereix un premi tan important com el Sant Jordi. Ben aviat, però, vaig copsar la qualitat literària de Xavier Bosch, el primer llibre del qual no és precisament aquest -malgrat que jo sí que és el primer que li llegeixo. L’ús de paraules i expressions tan oblidades com “grimpaire”, “fer beure (algú) a galet” o “a la gatzoneta” denoten algú amb un domini important de la llengua, cosa que sempre és d’agrair en una novel·la “lleugera”.
A banda d’això, la trama és molt llaminera i, a parer meu, original. De fet, té més similituds amb el Citizen Kane d’Orson Welles que no pas amb la trilogia Millennium. Les relacions envitricollades, florentines i emmetzinades entre polítics i periodistes són alhora l’argument i el rerefons de la novel·la. A més a més, com a element de modernitat que indubtablement situa l’acció als nostres dies, hi ha la presència d’immigrants musulmans i d’Al-Qaida, cosa impensable en els thrillers clàssics.
Tot aquest conjunt d’elements, juntament amb uns periodistes que es juguen la vida i una cap dels mossos d’esquadra ben particular, conformen una novel·la fresca, àgil, interessant i, sobretot, gràcies a la traça narrativa de Bosch, ben escrita. És, en definitiva, un llibre a l’alçada de qualsevol dels best-sellers actualment tan de moda com els escandinaus. He sentit a dir a l’autor mateix que n’estan preparant l’adaptació cinematogràfica, cosa que celebro, a veure si obrim els ulls i ens adonem que la nostra literatura també produeix best-sellers de qualitat.