La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Sarah Jessica Parker

Potser a algú el sorprendrà que vulgui parlar d’aquesta actriu, però a través de la sèrie Sex and the city, i més tard de la pel·lícula I don’t know how she does it (Temptació a Manhattan), li he arribat a agafar afecte. No és una gran actriu, en bona part perquè sempre fa el mateix paper: el d’una dona sensible, vulnerable i molt femenina. En aquest apunt m’agradaria trencar una llança en favor de la sèrie que la va catapultar a la fama: Sexe a Nova York.

És una sèrie que va emetre la cadena HBO entre els anys 1998 i 2004, de la qual he vist les dues primeres temporades. Pel meu gust, no és una sèrie frívola ni superficial, encara que en aparença pugui semblar-ho. Les quatre amigues no paren de parlar de temes que afecten el conjunt de la societat, i cadascuna hi aporta la seva visió i les seves solucions als problemes que plantegen les altres. També hi veiem un cert estil de vida de la ciutat de Nova York -abans de la crisi, això sí. En resum, és una sèrie molt agradable de veure però en la qual també es pot aprofundir. Ben mirada, no és gens banal.

A nivell d’estructura, el que la fa original, és que la protagonista, que és columnista en una revista, és la narradora de la història en tercera persona. És a dir, ella parla en primera persona però a través del que ens explica en veu en off sabem què els passa pel cap a les seves tres amigues. Aquesta estructura narrativa també la veiem a la pel·lícula Temptació a Manhattan. Potser els guionistes creuen que a Sarah Jessica Parker li escau, no ho sé, però és molt agradable.

A Sex and the city hi veiem quatre protagonistes ben diferents, cadascuna amb els seus trets de caràcter que les fan úniques, i que posen en comú quan es troben. Semblen tan properes que sembla que hagin d’entrar a formar part de les nostres vides. Temptació a Manhattan, que podria resultar una vulgar comèdia rosa, no ho és gens, sinó que retrata les “penúries” que passa una alta executiva per manegar la feina i la família. Quan sembla que la parella perfecta (Sarah Jessica Parker i Pierce Brosnan), inevitablement ha d’acabar junta, ella opta per quedar-se amb el seu marit, que és qui realment estima, i els seus fills, i mirar d’aminorar la marxa a la feina. És una pel·lícula entretinguda i no tan simple com pot semblar a priori.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.