Noruega
Publicat el 18 d'agost de 2009 per Elsa Álvarez Forges
Avui és el primer dia de vacances. Es feia llarg d’esperar, després de tants dies de veure els companys començant i acabant-les, i jo encara al peu del canó. Però avui, per encetar-les amb bon peu, hem posat fil a l’agulla del viatge que volem fer a Noruega.
No he viatjat mai als països escandinaus i la veritat és que mai no m’havien dit res fins que vaig llegir les novel·les de Stieg Larsson. Pot sonar tòpic i vulgar, però és ben bé així. Llegir aquestes novel·les policíaques ambientades en aquestes latituds fredes on tot sembla racional i perfecte genera curiositat de conèixer millor aquells indrets tan allunyats.
Però nosaltres no anirem a Suècia ni farem pròpiament un viatge de ciutat, sinó que agafarem un vaixell per fer un creuer pels fiords noruecs. Cada any fem un viatge a veure pedres, que en dic jo, o sia, a veure (i sobretot a trepitjar) ciutats (europees). Aquest any ho hem volgut diferent, i el que contemplarem serà naturalesa salvatge, muntanyes, boscos i aigua, en unes latituds poc escodrinyades. A més a més, el setembre, pel que he llegit, és l’època en què allà hi cauen les fulles dels arbres, amb la qual cosa els tons que més veurem seran els marrons i ocres, que a mi em fascinen.
I si parlo de naturalesa no puc evitar de referir-me a la música new age, sobretot a aquells videoclips tan espectaculars que fan els músics nord-americans, que fan entrar unes ganes terribles de desplaçar-se als llocs a veure’ls in situ. Parlo de David Lanz & Paul Speer, de George Winston o de Steven Halpern. Els dos primers, pianista i multiinstrumentista respectivament, van crear dos DVDs titulats Natural States i Desert Vision, absolutament imprescindibles. En un altre apunt en parlaré més a bastament. De moment us en deixo amb un tastet: el videoclip del tema Behind the Waterfall, de Natural States.
Malgrat que la majoria de videoclips new age estan enregistrats als parcs naturals d’Estats Units (un dels meus projectes emblemàtics de viatge), jo m’hauré de “conformar” amb Noruega per veure-hi paisatges similars. Aquest any tinc ganes de trencar amb la història, les pedres, els temples i els museus, i de veure naturalesa. En la varietat hi ha el gust, tal com deia Descartes.
Publicat dins de Música | Deixa un comentari
Déu n’hi do! , obrir un bloc a l’agost!
Sort i bones vacances!
Hola Elsa, llegeixo que te’n vas a Noruega, pero no has dit quan. O si? Jo hi vaig viure una temporada, a Trondheim. La veritat es que es un pais que a molta gent no agrada per fred pero que a mi em te enamorat justament, entre d’altres coses, pel que tu dius que t’agrada. Verd, verd i verd. Paisatges que semblen sortits del programa “Hidrogen”, evocadors i quasi verges. La llum del nord es especial, ja ho veuras.
No se si et pararas a veure ciutats, pero et recomano algunes coses:
A Oslo tens el Viggeland Park, magestuos i titanic. La casa de Henrik Ibsen, el dramaturg mes famos de Noruega. El Parc del Palau Reial, amb jardins inmensos.
A Bergen, el famos port tradicional amb les casetes de colors caracteristiques del pais. El Floybannen, un cremallera que et porta a un lloc destacat que t’ofereix una vista de Bergen excepcional. Uns carrers de somni, empedrats i flanquejats per petites casetes de fusta.
A Trondheim tens la Nidaros Domkirke, una de les Catedrals mes impressionants que he vist mai, porta per la qual entra el cristianisme en terres nordiques i desti de peregrinacio per a cristians en altres epoques. Hi ha el riu Nid, que separa una part de la ciutat i l’altre, i per creuar-lo tens un pont vermell, el gamle bybiro, que et du al sensacional barri de Baklandet, antigament barri obrer pero actualment rovell de l’ou de la cultura de Trondheim, amb petits bars i cafes.
Si no pares enlloc, de totes maneres, Noruega, amb la seva natura, es impressionant. Espero que en gaudeixis moltissim. Salut! Ha det bra!