La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

La Staatskapelle de Weimar i Leopold Hager a l’Auditori

Programa del concert:
· Haydn: simfonia núm. 104 en re major
· Mozart: Rèquiem en re menor, KV 626
Intèrprets: Staatskapelle Weimar, Cor Madrigal, Elena Copons (soprano), Anna Alàs (mezzosoprano), Marc Sala (tenor), Enric Martínez-Castignani (baríton)
Director: Leopold Hager
Lloc: l’Auditori (Sala Pau Casals)
Data: 13 de maig

Un programa de música clàssica -en el sentit original del terme- amb una orquestra fantàstica i un director especialitzat en el repertori sempre és un gaudi per a l’oïda. Encara que les simfonies de Haydn no tinguin la brillantor i la genialitat de les de Mozart, són fantàstiques de sentir. Personalment, les que més m’agraden de Haydn són les Sturm und Drang, però en aquesta ocasió la Staatskapelle de Weimar ens va oferir la darrera simfonia del compositor: la 104, que clou les del període londinenc. D’altra banda, el Rèquiem de Mozart és una obra excelsa i intemporal que és convenient sentir de tant en tant perquè ens reviscola i ens fa tocar l’inefable amb els dits.

Leopold Hager, especialista en els compositors de la primera escola vienesa -Haydn, Mozart, Schubert, Beethoven-, ja l’havíem vist força cops a Barcelona, dirigint fins i tot l’OBC fa una pila d’anys. És un director veterà que ofereix totes les garanties. La Staatskapelle Weimar va tocar la simfonia núm. 104 amb tots els matisos que requereix. Va diferenciar cadascun dels moviments dotant-los de la personalitat corresponent. Els volums i els canvis de ritme eren perfectament idonis i infonien caràcter. La corda va brillar amb exquisidesa i tot el conjunt va sonar tal com Haydn requereix: com un engranatge perfecte. Potser l’única cosa que se li podria trobar és que Hager va posar massa músics a l’orquestra, la qual cosa va fer que el so s’escampés massa i no sonés prou compacte. Però això també es podria deure a una deficiència acústica de la sala.

A la segona part del concert tot va canviar. Feia dies que hi havia anunciats els solistes del Rèquiem de Mozart, per tant, estàvem avisats del possible desastre. L’orquestra va sonar encara millor que a la simfonia de Haydn: va fer una interpretació perfecta. Però els solistes i el cor van ser tota una altra cosa. Un oratori no és una òpera, i les parts solistes han d’estar absolutament conjuntades per tal que formin un únic so, del tot homogeni. Els quatre cantants, en aquest cas, anaven cadascun per la seva banda. Enric Martínez-Castignani és un baríton sense cap mena d’elgància vocal, sense greus ni aguts, que canta d’una manera matussera, a base de frases deslligades, amb una veu tan espontània com gens rodona. Marc Sala és un tenor gairebé inaudible del qual poca cosa es pot dir, perquè de seguida el tapaven o la resta de cantants o l’orquestra. Elena Copons és una soprano amb una veu bonica però que té problemes per trobar una bona línia de cant. La veu no és uniforme i quan va al registre agut el so li queda descobert, per tant perd tota la rodonesa. La mezzosoprano Anna Alàs va ser l’única excepció que va aportar dignitat al conjunt. Té una veu ampla i bonica, potser sense gaires greus, però homogènia i amb una bona línia de cant. En qualsevol cas, el conjunt no va sonar com un tot, sinó com la suma de quatre parts individuals que en cap moment no es van acoblar. El Cor Madrigal va ser correcte i prou. En dues ocasions van desajustar el seu ritme amb el de l’orquestra, cosa que es va fer especialment palesa al final del “Confutatis”, que semblava que no s’havia d’acabar mai.

Així doncs, va ser un Rèquiem instrumentalment apoteòsic però vocalment molt mediocre. No entenc com una organització del prestigi d’Ibercàmera, que ens té acostumats als millors intèrprets del planeta, porta solistes grisos per interpretar un dels cims més alts de la història de la música amb una orquestra i un director excepcionals.

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.