La síndrome de Stendhal

És un llibre que resulta d’una lectura agradabilíssima, gràcies a la perícia de Rahola per saber dosificar bé els continguts i també a una escriptura àgil i amena. Dit això, el llibre esdevé un panegíric més o menys encobert del candidat convergent a la presidència de la Generalitat. Malgrat que ella ha dit a tots els mitjans que escrivia al seu aire, amb el seu criteri i al seu gust, el resultat deixa entreveure que, o bé Rahola té simpaties convergents, o que Mas és el superhome nietzscheà. A mi m’ha aconseguit vendre el producte, encara que no el voti.

Com a política, Rahola no em va agradar mai gaire, ni per les formes ni pel fons, sonava massa grandiloqüent i demagògic, el que deia. Com a periodista, en canvi, m’encanta, l’aplaudeixo en el 99% de les coses que diu i no em perdo ni una sola de les internvencions que fa a can Cuní. Posa el dit a la nafra allà on fa més mal, és la nota de sentit comú després d’algunes excentricitats que s’escolten a la tertúlia. La combinació, doncs, denota una persona intel·ligent que sap diagnosticar els problemes, però que a l’hora de posar-hi remei, no se’n surt.

Com a escriptora també l’aplaudeixo. El llibre està molt ben escrit, i fins i tot es podria llegir com una novel·la si els personatges fossin ficticis. Sap crear misteri i moure els fils perquè cada personatge aparegui just al moment que li toca. Pel que fa al contingut, presenta un Artur Mas com a home modèlic: intel·ligent, culte, llegit, poliglot, marit ideal, i polític que sap guardar les distàncies entre els seus. En definitiva, sap vendre el producte. Llàstima que el capítol del pacte amb Zapatero per l’Estatut sigui el darrer, perquè ho desvirtua tot: allà realment cau la màscara del polític honest, perquè aquell pacte és absolutament indefensable, es miri com es miri. Aquí és on el panegíric deixa de ser-ho i veiem la primera discrepància entre entrevistat i entrevistadora.

Potser l’única nota negativa és l’acarnissament puntual que fa contra ERC, ja que no podem oblidar que és d’on tan mal parada va sortir Rahola. Però com que això és pràcticament anecdòtic al llibre, es pot passar per alt. En resum, un bon llibre, la lectura del qual recomano.