La fille du régiment

Val a dir que la posada en escena porta l’argument de l’òpera en una altra guerra: la Primera Guerra Mundial, quan l’obra original se situava en el marc de les guerres napoleòniques. Malgrat això, no és una producció que faci mal als ulls, com la majoria a les quals ens té acostumats el Liceu. És correcta, discreta, i prou. I també és simpàtica, igualment com l’obra.
Una noieta que ha estat criada en un regiment francès s’enamora d’un noi tirolès, que pertany al bàndol contrari dels francesos. El noi s’enrola a l’exèrcit francès per poder-se atansar a la noia, quan se l’emporta la seva tia per tal d’educar-la en els bons costums, com una dama. Aleshores l’exèrcit en pes fa costat al noi i finalment acaben junts, gràcies a la concessió que fa la tia de deixar-la casar amb l’home que estima.
En definitiva, una òpera divertida, tot i que amb massa tros de text parlat, amb un repartiment bo i un tenor excel·lent que sobresurt per damunt dels altres. Del tot recomanable. Se t’encongeix el cor de sentir Flórez, amb una veu que irradia bellesa, perfecció i una línia de cant immaculada.