La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

“La bicicleta estàtica”, de Sergi Pàmies

Una vegada en una entrevista, Sergi Pàmies va explicar que construeix els contes a partir de la premissa “What if”, és a dir, què passaria si… alguna cosa fos d’una altra manera de com és a la realitat. És un plantejament que sempre resulta original, perquè l’únic que cal és deixar lliscar la imaginació i anar per pendissos ignots.

Els contes de La bicicleta estàtica són alhora trivials i lleugerament filosòfics. Vull dir que fan rumiar, atès que plantegen situacions convencionals però que prenen viaranys que se surten d’allò més comú. En això consisteix el “What if”, i aquesta és la gràcia de la narrativa de Pàmies. Si a això hi sumem una escriptura planera, queden uns contes rodons que a priori poden semblar fàcils, però rere els quals s’endevinen hores i hores de revisions i de reescriptura. Més encara, sabent que Sergi Pàmies mai no es cansa de repassar els seus textos.

Fa un parell de setmanes va fer una conferència-col·loqui a l’Ateneu Barcelonès, que va resultar d’un gran interès i d’una gran amenitat. Va explicar que a la seva vida no hi passen coses espectaculars, i que la seva narrativa es nodreix d’allò que veu en la quotidianitat. Em va fer gràcia quan va dir que tot allò que Miquel de Palol rebutjaria, ho agafa ell per convertir-ho en matèria literaturitzable. Escriure sobre coses petites no és tan fàcil com sembla, també té el seu mèrit, i Pàmies, amb tota la raó, se’n sent cofoi.

La narrativa curta, a voltes denostada, permet a l’escriptor fer un exercici d’imaginació controlat, i no per això ha de ser més fàcil que fer novel·la, ja que l’espai és limitat i cal tenir capacitat de síntesi i de saber condensar en deu o dotze pàgines una història amb plantejament, nus i desenllaç. És a dir, abans de començar a escriure, cal ja tenir totalment pensada l’estructura i el contingut del conte. No és tasca fàcil i a Pàmies se li noten molts anys d’ofici que es tradueixen en una prosa àgil i amena.

Sergi Pàmies, La bicicleta estàtica, 4a ed. Barcelona: Quaderns Crema, 2010 (Mínima Minor; 101), 144 p.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.