La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Informe per a una acadèmia

Títol: Informe per a una acadèmia
Autor: Franz Kafka
Traductor: Ivan Benet
Directors: Xavier Ricart, Ivan Benet
Intèrpret: Ivan Benet
Lloc: Espai Lliure
Dates: del 8 de maig a l’1 de juny

Valoració: 5/5

És una obra curta però molt intensa que, sabent que és de Kafka, fa pensar que és La metamorfosi a l’inrevés: la vida d’un mico convertit en home i la seva inadaptació al món dels humans. Però el text no ho és tot: Ivan Benet desplega tot el seu talent artístic i fa una autèntica creació del personatge que fascina i interpel·la alhora.

Va ser per a mi una sorpresa molt agradable descobrir Ivan Benet com a protagonista indiscutible, ja que només l’havia vist en dues ocasions fent papers més secundaris, a Qui té por de Virginia Woolf (Romea) i a Traduccions (Biblioteca de Catalunya). A Informe per a una acadèmia Benet es manifesta com un gran actor, director i traductor (cal no oblidar-ho, avui dia els artistes han de ser polifacètics). Des de primera fila vaig poder copsar un actor que desprèn un magnetisme molt seductor, que amb la seva presència i els seus moviments omple tot l’escenari, i que té una veu avellutada i preciosa que enamora.

L’obra, el monòleg-reflexió d’un mico que transmet les seves experiències dissortades al món dels humans, és torbadora perquè la recreació en les misèries d’un inadaptat sempre és feridora. S’ha dit que aquesta obra admet moltes lectures i que es pot extrapolar perfectament a la nostra realitat actual, plena de persones inadaptades, marginades o excloses. La incomprensió, la incomunicació i l’aïllament són el pitjor que pot passar a qualsevol ésser mínimament sensible. El text també és un al·legat en contra del gregarisme i a favor de la diversitat i la diferència. Per adaptar-se al món cruel dels humans, el mico convertit en home acaba comportant-se com els homes esperen que ho faci: com un mico d’exhibició.

Es nota que Benet estima el text i se l’ha fet completament seu, perquè es posa dins el personatge fins al punt que deixem de veure Ivan Benet i som davant de l’home-mico incomprès. Amb un escenari gairebé nu i un muntatge minimalista, no cal gaire cosa més per situar-nos en òrbita. Benet no para de bellugar-se, mai no permet que l’atenció es dispersi. És un ésser malaurat que, en termes existencialistes, l’han expulsat a un món que no entén ni l’entén a ell. L’informe és demolidor.

Un cop més, Kafka presenta una situació insòlita amb un personatge extravagant que intenta sobreviure en un món hostil. Ivan Benet ha fet una tria excel·lent i una interpretació extraordinària.

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.