La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Infecte

Títol: Infecte
Autor: Alberto Ramos
Director: Iban Beltran
Intèrprets: Rocío Arbona, Rafa Delacroix, Georgina Latre, Dani Ledesma, Clara Moliné Xirgu, Cristina Serrano
Lloc: Versus Teatre
Dates: del 3 d’abril al 4 de maig

Valoració: ????

Infecte és una comèdia original i molt divertida que pivota al voltant de les noves tecnologies. Un paràsit humà —un virus— que viu a costa del seu cosí és “atacat” per un virus informàtic, que s’apodera de la seva ment. El plantejament és originalíssim i dóna molt de joc perquè genera malentesos molt còmics entre els personatges. Ja és curiosa la premissa inicial, que tots els personatges repeteixen: els macs no tenen virus. Segur? Des de la venedora de la viquipèdia en paper —es pot trobar una ocurrència més divertida?— fins a la informàtica que intenta eradicar el virus que ha infectat el cosí del protagonista, tots els arguments de la història giren al voltant de la informàtica.

El que més em va sorprendre i agradar d’aquesta comèdia és l’originalitat. Avui dia, quan ja s’han tractat tots els temes del dret i del revés, es fa molt difícil escriure comèdies que puguin arrencar somriures verges, i Infecte ho aconsegueix. Cal felicitar entusiàsticament, doncs, Alberto Ramos. Dramatúrgicament, podem dir que gairebé tota l’acció passa en un mateix espai, el pis del protagonista, per això l’escenari petit del Versus Teatre, amb pocs objectes com a decorat hi va molt bé, l’escenografia és senzilla i funcional i no hi trobem a faltar res.

És novament una delícia poder parlar d’un planter d’actors joves, i no només d’actors, perquè si fem un cop d’ull al personal de direcció i escenografia, veiem que la majoria tenen menys de 35 anys. Personalment, només havia vist Dani Ledesma a Oceà i Georgina Latre a Consell familiar. Per cert, el paper de Latre és divertidíssim, ja que encarna —i mai més ben aplicat aquest verb!— el virus informàtic que colonitza un humà, i és mut. Un altre element original de l’obra. Tots els personatges són més o menys histriònics, exagerats, i cada actor sap trobar el punt adequat al seu.

Infecte és una comèdia tan actual, que és de les que segurament no resistirà el pas del temps a llarg termini, però ara mateix cal anar-la a veure, perquè la idea és molt bona, argumentalment està ben construïda, és molt divertida, i sobretot, fuig de les històries típiques i tòpiques de les comedietes d’ara i esdevé molt original. En arribar a casa, jo que també tinc un mac, vaig mirar, per si de cas, que no tingués cap virus.

Si la temporada vinent continua la política de reposicions al teatre, Infecte ha de ser una de les candidates més fermes a la reposició.

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.