Fronteres
Títol: Santa Cecília de Borja a Saragossa / Frontex / Geografia
Autors: Rafael Spregelburd / Falk Richter / Lluïsa Cunillé
Traductors: Albert Altarribas (Santa Cecília de Borja a Saragossa) / Albert Tola (Frontex)
Directors: Rafael Spregelburd / Alícia Gorina / Xavier Martínez
Intèrprets: Jordi Boixaderas, Lina Lambert, Roser Batalla, Oriol Genís
Lloc: TNC (Sala Petita)
Dates: del 14 de maig al 8 de juny
Valoració: 2.5/5
Fronteres és un tríptic format per tres obres d’autors diferents que tenen en comú que tracten el concepte de la frontera, ja sigui física, emocional, sentimental o conceptual. Són tres obres que plantegen interrogants que deixen del tot inconclusos però que, de tota manera, no tenen prou força per a suscitar dubtes en l’espectador.
Santa Cecília de Borja a Saragossa, de Rafael Spregelburd, és una obra amb un plantejament molt interessant, es pregunta si la transgressió que va fer de l’obra la senyora que la va restaurar es pot considerar una forma d’art que converteix la peça anterior en una de nova, que pertanyerà a l’art contemporani. La discussió entre els dos professors d’història de l’art és molt interessant i tots dos addueixen arguments sòlids per defensar llurs posicions, però més tard canvia tot, entren a escena dos personatges nous que fan virar completament la història i la trama queda irresolta. És una llàstima haver desaprofitat un tema tan potent.
Frontex, de Falk Richter, és una obra que a mi em va resultar incomprensible. No vaig saber entendre què representaven aquells dos personatges amb la pell pintada de negre i ella amb unes banyes al cap. Semblaven un matrimoni fastiguejat pel pas del temps i la rutina, però en cap moment no es va donar cap element que permetés treure l’entrellat d’aquella situació tan extravagant.
Geografia, de Lluïsa Cunillé, és segurament la millor de les tres peces. Un matrimoni que fa contraban de tabac es queda sense benzina al mig de la carretera i mentre esperen que algú els reculli, es fan retrets mutus. És interessant veure com la trama vira de la situació inicial a la història de la dona en el passat, quan era mestra, que explica en el moment que el seu marit marxa de l’escena a buscar ajuda.
En conjunt és una obra desangelada, amb moltes pretensions i sense gaire substància, però que té la consistència d’una interpretació molt bona per part dels quatre actors: Jordi Boixaderas, Lina Lambert, Roser Batalla i Oriol Genís. Tots quatre interpreten personatges gens convencionals, amb una vida interior molt intensa i poc propensos a la comunicació. Em penso que Fronteres es volia que fos una obra molt intel·lectual, que toqués molts temes i que tingués un caràcter simbòlic, però tot això no ha quallat. El resultat decebedor perquè les obres que integren Fronteres són més aviat confuses i no estan prou ben travades.
No vaig sentir que Fronteres em sacsegés res dins meu, vaig sortir del teatre tal com hi havia entrat, perquè aquests textos només interpel·len l’espectador parcialment, però tot és molt confús, no hi ha fil conductor —o és molt difícil endevinar-lo— i les històries no tenen gaire res en comú. És una oportunitat perduda.