Estúpids
Títol: Estúpids (inspirada en Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana, de Carlo M. Cipolla)
Dramatúrgia: Blanca Bardagil i Ferran Rañé
Directora: Blanca Bardagil
Intèrpret: Ferran Rañé
Lloc: La Seca-Espai Brossa (Sala Leopoldo Fregoli)
Dates: del 30 de gener al 2 de març
Valoració: ????
Mai no havia vist Ferran Rañé en directe dalt d’un escenari, i aquesta era l’ocasió perfecta per descobrir-lo. Estúpids és un monòleg intel·ligent i divertidíssim que es riu del mort i del qui el vetlla amb gran elegància, i que Rañé interpreta de manera genial, amb naturalitat i picardia. Inspirada en Les lleis de l’estupidesa humana, un text breu i heterodox de l’historiador italià Carlo M. Cipolla, l’obra posa en boca d’un estúpid potencial, però que al final veiem que no ho és gens, la teoria de l’estupidesa de Cipolla.
La dramatització d’un text aparentment assagístic a càrrec de Blanca Bardagil i el mateix Rañé és magnífica i molt enginyosa, puix que el protagonista del monòleg no és l’hipotètic professor que hauria de pronunciar la conferència del text en si, sinó del bidell de la universitat, que al llarg de l’obra demostra que coneix totes les febleses del professor i les va explicant mentre fa temps perquè l’altre arribi. Trobo que aquesta manera de plantejar teatralment un text desenfadat però no dramàtic és genial i molt original.
Tot comença amb una pissarra de guix on el bidell de la universitat escriu el títol de la conferència que un reputat professor ha de pronunciar: Estúpids. Vist que el professor no apareix, el bidell, després d’explicar-ne algunes intimitats i anècdotes divertides, opta per no fer esperar més l’audiència i engegar ell mateix amb la conferència, que se sap de memòria. Aleshores Rañé, tot i que segueix sent el bidell, adopta un to i una oratòria professorals —no sense un deix d’ironia— i ens il·lustra, a la seva manera, sobre la plaga de l’estupidesa humana. Rañé, un actor de raça, modula el to amb tanta habilitat i naturalitat, que passa del bidell al professor sense que ens n’adonem.
Estúpids és una obra sense pretensions i de format reduït, però molt ben ideada i molt ben feta. És una comèdia atípica molt intel·ligent que tot sovint ens fa riure per sota el nas, tant del text en si com de la situació creada. No és el típic monòleg graciós de riure fàcil i xaró, sinó una obra que més enllà de la dramatització que s’ha fet del text de Cipolla, fa rumiar i adonar-se que tots podem assolir la categoria d’estúpids. En definitiva, és un al·legat a favor del sentit comú i de dir les coses pel seu nom.